Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 13/02/2007

La corrida



Fa uns dies em van fer descobrir una cançó i un cantant al mateix temps, Francis Cabrel i La corrida, una de les seues cançons més conegudes: un bou que espera a eixir a la plaça, i va pensant el seu avenir, un cant antitauri. Bella, impactant, fins i tot per un fervent tauròfil com jo. Curiós el meu cas i no me n’estic d’amagar-ho, m’agraden els bous, molt, moltissim. Però comprenc i respecto que hi hage gent que no els hi agrade gens i que els hi semble una barbaritat. Jo vaig entrar de ben menut en la tauromàquia, i la sé veure des d’un altre costat. Em recorre un nosequè per dins quan sona el tercer coet que anuncia l’eixida del bou de carrer, córrer davant del bou pel carrer Major és una de les majors pujades d’adrenalina que he tingut mai i considero una expressió artística un bon terç de quites per xicuelines. Les places de bous em semblen dels espais públics més aconseguits que hi ha al món, m’hi passaria hores i hores al tendido d’una plaça buida, pensant i amb la mirada al horitzó. Sé que sóc incoherent en mi mateix, i portaré esta incoherència orgullosament a sobre. He viscut quatre anys a Barcelona, ciutat antitaurina però on un torero, José Tomas, aconseguia portar a la Monumental quasi tanta gent com l’Espanyol a Montjuïc. Ciutat on m’identifico amb els partits polítics que voten en contra de les corregudes i on els seus defensors, els Ciudadanos, em resulten diarreics i els comentaris dels aficionats taurins d’exaltació de la pàtria espanyola m’esveren. A Barcelona mateix he anat als bous i m’he pres cerveses al Casal de Joves de Gràcia o a la Torna, on potser et trobaves cartells antitaurins per la paret. No espero comprensió, ni compassió, ni vull obrir un debat estèril de postures enfrontades i de pacte impossible. Només volia explicar-vos que tot és possible.

Fotografies del Flickr de Karman i Rnachito.

El clip de Francis Cabrel.

Anuncis

Read Full Post »