Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 19/02/2007

El cap d’estudis ens va vindre un dia, anava menjant l’entrepà de dinar i li anava regalimant la salsa vinagreta. S’ho va fer vindre bé per acabar-nos dient que en la vida s’havien de tindre utopies, del contrari tot era desesperant i destrempador. Ens parlà de les eleccions presidencials franceses com exemple. Quin avenir ens espera ens preguntà? Ja fa uns dies de la trobada amb el cap d’estudis i la campanya, els debats televisius i la densa blogosfera política francesa no aporten la llum al final del túnel. Escric açò i em diuen que Ségolene l’estan acrivillant per la tele en directe. La desesperança en directe podríem titular-ho, un seguit de missatges, promeses, soltades amb bona cara però sense donar xifres i esquivant els punts complicats amb destresa. Se l’ha acusat d’això i queda ben palès cada vegada que obre la boca. Entre margarida i rosella diu alguna cosa amb sentit, tampoc cal dramatitzar. Se’m faria dur votar ací amb estos candidats…planyo als qui ho han de fer. L’extrema esquerra presenta José Bové, que com a cap de manifestació dóna el callo però no per presidir França, ho sento. El PC està entre els de sempre i els ferds, Lutte Ouvrière presenta la mateixa candidata des de fa una pila d’anys, però escoltant-la un s’adona que està davant una dona coherent. A l’altre costat del riu, Le Pen, Villers (el seu lema ve a ser: si no voleu ser francesos marxeu!) i Sarko, el poli dur. Al mig del riu, com l’illa de Buda, Bayrou, el outsider, eixe ciclista que ningú coneix, que un dia es fuga, pren mitja hora i costa treure-li el mallot groc. Si és que li’l treuen.

Foto de Elgemusio.

Anuncis

Read Full Post »