Els diumenges a l’hora de dinar o de la migdiada – segons com dinem – a la tele pública francesa, la 2, fan un programa d’exaltació dels fills pròdigs de la gran nació francesa. Cada diumenge un convidat diferent assisteix a Vivement dimanche i amb ell van passant amics, cantants i celebritats vàries. Normalment són el que diríem mundialment coneguts, a França, terme que alguns francesos amb sentit de l’humor àcid fan servir. Avui li tocava a Laure Manaudou, super campiona francesa de natació, que almenys ha fet mèrits per ser coneguda enfora. Una d’eixes grans esportistes que fan realitat el somni dels pares: poder viure d’ella. Mai he tragat els pares que en fan de les activitats esportives dels seus fills una font d’ingressos, fent animalades com els pares de la pobra Laura, que va deixar d’anar a escola als catorze anys. Des d’aleshores nedant dia i nit, sis dies a la setmana. El cas és que Vivement dimanche es fa sempre indigerible, en entrevistes d’eixes pactades, sempre plenes de compliments i llepaculades diverses. El políticament incorrecte seria preguntar-li a la medallista d’or com s’ho ha fet per no estudiar des dels catorze i això mai se li preguntarà. Quin país més hipòcrita de vegades.
Foto de crashprof2000 de Manaudou.
el cadafal 
Deixa un comentari