Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 25/05/2007

Tres francesos, una xina, un indi i un valenciano-català de terra de frontera. No és cap acudit, és la composició a taula del sopar d’anit. Hagués pogut donar-se el cas de comunicar-nos tots en francès més o menys correcte, però no va estar aixina. A més havíem d’afegir que una francesa i jo parlàvem en castellà perquè d’esta manera ella no oblida el que va aprendre a Mèxic i de pas aprèn bon vocabulari del estil ‘estoy farto‘ o ‘albergínia‘. Amb l’indi la cosa era més complicada, només ens podíem entendre en anglès, i el seu no és precisament tant comprensible com el del cassette del listening i el seu ‘Where is the kitchen?’. A sobre amb una persona d’un paîs exòtic sempre caus en un tipus de conversació tipus: i les vaques sagrades què? el Taj Mahal és bonico? el curri també el feu com natros? els pakistanesos a casa vostra també tenen supermercats 24 hores? a quina hora dineu? La xina afortunadament parlava un francès impecable, però no va evitar més tòpics…ets de prop de Corea? Bé, a set hores de tren, que a la nostra escala és prop. Què tal els cotxes de 2000 euros? Si tots els xinesos gastésseu paper higiènic, pobra selva amazònica…

Mentre estes converses existisquen podem estar tranquils que la globalització encara no ens ha guanyat. Podrem tindre amics repartits als quatre vents però en un sopar allà on els vents convergisquen, amb to mig fanfarró, sempre podràs dir que a ta casa la paella dels diumenges es menja a les tres de la vesprada. I els altres et diran ohhhhhhh!

Foto d’un plat de pataques al curri, de Elyce Lee.

Read Full Post »