IV Fira del llibre ebrenc

Este cap de setmana a Móra d’Ebre es va celebrar la quarta edició de la Fira del llibre ebrenc. Els dos anys anteriors hi havia anat però enguany no va ser possible. Una llàstima, perquè l’ambient que es sol respirar a la fira és agradable, de proximitat amb els escriptors, sense llargues cues per prendre una signatura, sense tindre la impressió de ser el lector 1245. A més a més enguany la poesia del Baix Maestrat era la protagonista de l’acte d’inauguració i Pepet i Marieta presentava un nou espectacle, ‘de boca a aurella’. Un recull de cançons populars o bé de pròpies però popularitzables. El diumenge a la vesprada es donaven els premis del concurs de relats breus de Llibresebrencs.org, un concurs per als jovens escriptors de les Terres de l’Ebre, Matarranya, Ports i Maestrat. Jo hi he participat els tres anys que s’ha fet, és una d’eixes ocasions en que el periodista i home de lletres que l’enginyer geòleg es va menjar té la ocasió d’eixir. Enguany el relat que vaig presentar es deia ‘Toni Sarrompa’, i explicava la història d’un vilafranquí que va anar a fer les Amèriques a Cuba. He de dir que el malnom del xic, ‘Sarrompa’, inspirat en un dels malnoms més autèntics del poble, l’he triat per la raresa del mot, per allò de ni ser la baldufa catalana ni la trompa valenciana. Buscar qualsevol relació que vage més enllà de la similitud entre noms és anar més lluny del que jo he fet. El cas és que ahir, un SMS em donava la notícia que ‘Toni Sarrompa’ havia guanyat el premi. Donat que no vaig poder fer un discurset com a vencedor, aprofito este article per fer-ho. Primer agrair a la organització de la Fira per seguir empenyats en fer la nostra terra també una terra literària, com ho hem estat, ho som i esperem que ho siguem. Després un brindis pels que escriuen, des d’un blog d’internet fins poemes en un vell quadern, per manxar el foc amb les paraules. I finalment gràcies als que estan al meu costat i que fan que no consideres perdut en va el temps davant l’ordinador: mons pares, la comunitat Blogger de Vilafranca, Camille (la traduction française va venir!), l’Alejandro, Caterina i tots els lectors del Cadafal en general. El premi li’l donaré a Vueling, a Renfe o SNCF per traslladar-me este estiu a viure coses que no vull que me les expliquen.

Enllaç.