Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 3/07/2007

Furia Festival

El Furia Festival és un festival de música que es fa a la regió parisenca, suficientment lluny com per tenir herba, bosc i poc fum, suficientment prop com per anar-hi amb transport públic, en definitiva, com Sant Celoni respecte Barcelona. La mitjana d’edat dels presents, i corro el risc d’equivocar-me, estava vora els 17. De vegades tenia la impressió de ser un expert de la vida, envoltat de gent que tenia l’aire de descobrir el primer festival sense els papis, els primers canuts, el gust amarg de la cervesa, el tacte fastigós d’un preservatiu i els brètols del pogo de primera fila. Després hi havia gent més gran, els que només es veuen en festivals de rock i hivernen durant tot l’any, els que encara viuen com si Sid Vicious estigués viu i els que es mouen sempre entre l’escena independent, que ho veuen tot de lluny amb les seues Converse lila i el seu cigarret liat. Jo hi vaig anar perquè també hi era Fermin, perquè no hi anava sol, perquè el que costava 60 euros em va costar 15 i perquè acampàvem al jardí d’un col·lega amb més col·legues. Entrant ja en matèria, dels tres dies em quedo amb el següent. El hip hop, la música electrònica i altres formes musicals, amb alguna honrada excepció, em semblen pur soroll. Dels que no en coneixia ni el nom, em van agradar molt The Rakes, entre el indie i les herències punk. Tryo, un grup entre el reggae i el mestissatge, en directe aporten color i alegria, però si no s’entenen les lletres la cosa ha de perdre bastanta gràcia. Fermin, com sempre, festa. Ara la festa ve més que mai en forma de reggae, però festa al cap i a la fi. Segons sembla al Senglar Rock va ser dels que va aixecar més pols, al Furia no teníem eixe problema, per les nits plovia i hi havia herbeta fresca i per si de cas palla. El no ser el cap de cartell impedeix que la cosa s’allargue i per tant em vaig quedar sense la pèrdua d’oremus que pot provocar un Gora Herria o Sarri sarri, però La linia del frente, Inkomunikazioa, 54-46 o Dub Manifest no van faltar. Els companys francesos, que vaig haver de convèncer per anar-hi, al final em van agrair la insistència. Asian Dub Foundation són també dels que aporten canya, llàstima que em van agafar ja en hores baixes. El festival el tancava un grup de reggae americà, Groundation, que vaig veure de lluny, assegut i rebentat. Una llàstima, perquè tenia molt bon aspecte.

Foto del moment Tigreton al concert de Queens of the stone age. De Jacques’o.

Anuncis

Read Full Post »