Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 18/07/2007

El dinosaure, en els àmbits universitaris, acadèmics i de recerca, és el geni de certa matèria, ben entrat en anys, de despatx ple, sagrat per a la comunitat i normalment d’aspecte si més no curiós. El terme dinosaure no té perquè veure’s només des d’un punt de vista negatiu, de vellesa, sinó també de grandiositat en el sentit positiu del terme. A Barcelona en tenia algun com a professor i ara estic compartint passadís amb un altre, el dinosaure francès de certa rama de la geologia. L’home té vora vuitanta anys i per tant en deu fer vora vint que està jubilat, ja que a França es jubilen als seixanta. Però conserva el despatx al organisme on sempre ha treballat – amb unes butaques que ningú altre té – i omple els armaris de tota la planta amb els seus articles, llibres i papers acumulats al llarg de tants anys. L’home ens arribe tots els matins vora les onze, creua el passadís i entra al seu despatx, el seu món i quasi bé sa casa. No hi passem per preguntar-li si vol un cafè aigualit, el molestem ben poc, i ell també es mou amb silenci i sense parar molta atenció a quina cara tens, potser perquè ja no en té ganes de conèixer-ne més i encara menys la dels que estem en pràctiques. Quan tots tornem de dinar ens el solem trobar fent una becaina amb tota una estesina de mapes per sobre de la taula, després durant la vesprada l’escoltem parlar per telèfon amb col·legues de tot el món. El seu estatus de Mestre li permet estar per sobre de les presses de presentar un informe a temps, ara es deu dedicar a grans dissertacions generalistes sobre la matèria en congressos per a la OMS o la UNESCO on ell pot dictar el propi tempo. Més que treballar, continua estant lligat al que segurament ha estat una de les seues passions en esta vida com qui, salvant les distàncies, sembra pataques a la vega sabent que l’alimentació de casa no en dependrà o el que fa culleres de boix per als nebots i la néta sense un contracte amb una multinacional dels souvenirs.

Petjada de dinosaure, de Vince h.

Anuncis

Read Full Post »