Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 20/07/2007

Aplec del 91

Ara que s’apropa el cap de setmana de la gran festa comarcal em ve de gust fer memòria. No sé si arribaré a fer un repàs exhaustiu de tots els aplecs que he viscut, ja vorem. El meu primer Aplec dels Ports va ser el del 1991 a Vilafranca. Més que anar al Aplec va ser l’Aplec qui va vindre a nosaltres. Literal, tal com ho dic, el nostre espai de joc al costat de la plaça de bous, on fèiem bous embolats les nits i carreres de xapes amb Indurain i Perico les vesprades, es va veure envaït per les tendes de campanya dels aplequeros de començaments dels noranta. Eren uns anys en que escoltàvem parlar sovint d’heroïna i del SIDA i a casa, lògicament espantats, ens van dir que els dies del Aplec paràrem compte. Però no ens estàvem tancats a casa, i com si res passés seguíem jugant vora el vell banc de fusta que habitava sempre a l’intempèrie, sota els ulls de punkis i hippies. El punk ja feia uns anys que havia aterrat a Euskadi amb La Polla, Kortatu i Zikatriz i el rock català dels quatre grans noms donava les primeres pases, molt més nyonyo i amb menys cresta que la moguda del rock radical basc. De ben segur que entre tota aquella gent que ens mirava amb els cuarnos de vaca de la matança n’hi havia que havien viscut a fons el punk. No obstant en aquell aplec encara es conservava l’esperit de cantautor i folk dels inicis i l’estrella era Lluís Llach, que actuava a la plaça de bous el dissabte de nit. Ja de vesprada pel voltant de la plaça hi havia moviment, una paradeta d’enganxines i xapes feia l’agost. Terra Lliure estava en plena activitat pre-olimpica i en aquella tendeta venien el merchandising oficial. Recordo que algú de la colla es va fer amb una enganxina més fusteriana que Fuster tipus ‘Catalunya Sud’ o amb el logo de Terra Lliure i la va posar a la mountain bike, bicicleta revolucionària aleshores. Al concert hi vaig anar en mons pares, que no en feien de Llach sant de la seua devoció, però tampoc no era com per no anar-hi. No recordo quanta gent hi va anar, ni si es va superar el rècord de Manolo Escobar d’assistència a la plaça, ni tampoc recordo si va tocar l’Estaca, la Gallineta o Itaca. L’entrar a la plaça de bous en un dia com eixe significava poder jugar per baix, entre els burladeros i el carreró, un somni que feia tancar les orelles a qualsevol altra cosa. Uns quants anys després, al batxillerat, una professora d’història de Vinaròs em va dir que aquell dia estava al concert. Contràriament al que passa en un Aplec, s’havia de pagar l’entrada. A ells els va sobtar tant eixe fet, que van fer el plom a la porta i finalment Rogelio, l’alcalde d’aleshores, els va deixar entrar de bades. L’aplec va passar i nosaltres vam recuperar l’espai. Entre el que va quedar, recordo veure alguna xeringa entre les argilagues del bassi de la plaça de bous i una gran pintada a la porta de quadrilles que només vam entendre uns anys més tard: ‘las unicas corridas las de mi polla’.

Fotografia d’un concert punk a Irun a la dècada dels vuitanta. L’Aplec del 91 encarab era folk i cantautor…De Beltza scene.

Anuncis

Read Full Post »