Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 24/07/2007

Ai….

No diré res que no estigue dit ni que vingue de nou. El fiscal me vindrà a buscar? De totes formes escric des d’un altre estat on van acabar amb les monarquies ja fa uns anys, i per aci el fiscal no hi té res a fer.

Actualitzacio: Està ple de blogs que han penjat esta portada, com a signe de tir per la culata de la operacio, vols caldo? dos tasses. El jueves, que ha eixit com cada dimecres, ha rectificat en portada, seguint reblant el clau. No els eixirà gens malament la cosa a la revista, en vendran el doble o el triple d’exemplars.

Foto de culoman.

Anuncis

Read Full Post »

Més aplecs

Vilafranca 2001

Des del meu primer aplec al segon van passar deu anys, els mateixos necessaris perquè es tanqués la roda i la festa tornés a Vilafranca. Amb deu anys de més les coses ens les miràvem diferent, els aplecs d’entremig havien passat sense cap atracció especial. Llàstima, perquè hauria estat bonico tenir un record d’uns Obrint Pas amb un primer disc sota el braç a Cinctorres. Qui els ho hauria de dir als de Benimaclet que uns anys després gravarien allà un disc que els portaria a tocar a Berlin i Croàcia. Els concerts del tercer aplec a Vilafranca es feien a l’esplanada del Peiro Scala, just enfront de la fàbrica Marie Claire, que lluïa un ben llustrós rètol ‘Aznar’ de cara a l’escenari. Els que no n’estaven al dia del cognom dels amos de la fàbrica es deurien dur un ensurt de veure allò mirant de cara a tan revoltat escenari. La zona d’acampada era a les fonts de Llosar i per tant els aplequeros, després d’una nit de festa, encara tenien una bona passejada fins a la tenda, a hores de trobar ja algun passejador matinador. Reconec que si a mi m’haguessen fet això no en tindria gaire bon record d’eixe aplec, i de fet en els aplecs posteriors sempre et trobes algú que t’ho retreu. Entre els grups que van vindre hi havia Azero, Doctor Calypso i un cantant suposadament bo, no sé qui i el paper higiènic, però que escoltat des de la barra posant cubalibres sense parar em va semblar horrorós. El dissabte vaig estar de voluntari a la barra, que és des d’on es va pagar tot i encara ens va sobrar per a un sopar per a tots els col·laboradors. No ens enganyem, a l’Aplec més que res es lluita per Cuba Lliure.

Herbers 2002

L’estiu de quinto, dels divuit anys, de la selectivitat i del carnet de conduir, també havia d’anar acompanyat del primer aplec de veres. Motxilla, sabatilles velles, pantaló curt, samarreta amb missatge i sac de dormir. La vint-i-cinquena edició de l’Aplec era a Herbers, i per molts de nosaltres suposà el descobrir eixe racó de comarca allunyat, de carretera estreta i plena de corbes. Per ser un poble com Herbers van tirar la casa per la finestra, però l’aniversari s’ho valia. Només arribar divendres de vesprada, uns moixeranguers recorrien els costeruts carrers del poble, que estava ple de quatribarrades amb el nom de tots els pobles. Recordo un gran ambient pel casc vell, ple de barres i xarangues, on t’aturaves a cada cantó per xarrar, ara uns de Tortosa, ara de l’Horta. Els concerts eren de primer nivell pel que s’espera d’un aplec, Brams, la Dharma, Agraviats i los Draps que tocaven a casa. El diumenge, quan només en quedàvem uns pocs, va vindre un dels millors moments en encadenar Toti Soler i Esther Formosa, Anton Abad – exquisit cantautor de la Franja – i Al Tall per al final. Ells deuen ser dels grups que han tocat més vegades, perquè han sabut mantindre’s sempre al pedestal i ser referència per a pares i fills. Aquell diumenge de nit, pujant Torre Miro de cara a Vilafranca, ens crèiem un poc més hômens. Però del cansament que teníem vam dormir com xiquets.

Brams va ser una de les estrelles del Aplec d’Herbers. Foto de daxtoor.

Read Full Post »