Ha tornat l’Aplec. Després d’un any orfes de la festa comarcal, ha tornat. Finalment no ha mort per massa èxit, ha reviscolat. Els Ports som pocs pobles i d’entre tots ells la ressurreccio només podia tindre lloc a Cinctorres, a cap altre lloc més. Pel dinamisme, per la pinya, per la unió entre la gent, pel caràcter obert, progressista i catalanista només podia ser allí. L’any haurà estat dur per la comissió organitzadora, s’haurà patit molt, però al final ens van oferir un cartell ben complet i que no desentonava gens del que s’espera d’un Aplec dels Ports. D’esta manera es va complir altra volta el ritu, i ja en van vint-i-nou, els carrers plens de gent, amb eixe ambient de camaraderia col·lectiva, de bon rotllo i de retrobament. Per uns serà d’esta forma que sabran que per anar a un poble dels Ports es va per camins de gravilla, que l’única tenda es ca Avelino i que un quinto de cervesa pot valer un euro a casa Paca. Per altres serà d’esta manera com ens trobarem amb altres rurals, del Matarranya, del Maestrat i de la Plana. Sota el sol d’estos dies a Cinctorres hem pogut comentar de nou les diferències lingüístiques de cada poble, hem criticat sense pietat Carlos Fabra i els seus amics i novament hem comprovat que sota els pavès hi ha la platja, incidint en que només falta més gent per alçar les llambordes. Enhorabona cinctorrans i cintorranes, i gràcies. Avui estem un poc més vius.
