Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 2/08/2007

Punyetes, diuen.

He vist la nova pàgina web d’un establiment hoteler de Vilafranca. Pensada de cara al turisme posa el bo i millor del poble en imatges. Però les explicacions només en castellà. Bé, no són els únics del poble, ni de la comarca o del país, que es publiciten només en castellà. El seu cas només em serveix d’introducció d’un fet que coneixem ben bé, i que en tot allò que toca al turisme s’accentua encara més, el paper secundari del valencià. Podrem trobar un restaurant que es diu ‘Casa el tio Pep‘ o a la carta podrem demanar paella – no sartén – o fins i tot trobarem atrocitats del tipus alioli, però les coses sèries, la carta, la factura o la web, en castellà. Perquè excepte els resistents de la Catalunya Nord i els algueresos tots sabem castellà, i per tant ho entenem. Si ens queixem ho fem per vici i per tocar la punyeta. Els suposats drets lingüístics, el poder fer les coses en llengua materna, són punyetes. Però que els costaria als establiments fer eixe esforç? Amb uns kilooctets de més podria haver la versió valenciana del web, i la francesa i l’anglesa de pas, així ens faríem una millor idea d’ells i guanyarien uns punts a favor per anar-hi. Tot és positiu, ací no hi ha ni fantasmes de multes als establiments ni res, només un mínim de sensibilitat de cara a la gent del lloc on tens el establiment. Només és qüestió d’un poc de voluntat, el pas més difícil és el primer. Passarà com amb la mestra que només eixits del franquisme ni sabia que el valencià es podia escriure. La mateixa mestra que uns anys després l’ensenyava als xiquets.

Foto d’all i oli de l’Oriol Llado.

Anuncis

Read Full Post »