Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 7/08/2007

Benvingut sigue el dia en que es va decidir deixar de sopar bocadillos a la penya durant les festes, per entaular-se com a adults que ja érem i fer uns entrants, un primer plat, un segon, postres, copa i a l’hora del puro al bou embolat. Deu dies a base d’entrepà oliós només feien que massacrar-te encara més del habitual en tan ociós període del any. Pels sopar a la nostra penya ens organitzem per grups de tres o quatre, que sempre són els mateixos, any rere any, i de fet la llista penjada a la paret -prop del pòster de la xica amb poca roba, prova de la masculinitat del grup – ja no es despenja. Cadascú s’espavila i embolica a qui vol i qui pot en l’arbre genealògic. No fem com altres penyes que estableixen ja des d’un principi el menú, nosaltres deixem llibertat plena als xefs. No tot és sorpresa ja que algunes cites són conegudes de tots els anys, com la nit de les mandonguilles o la nit del arròs negre. Tal competició gastronòmica exigeix als comensals un entrenament del muscle de la felicitat i sobretot bon saque. Si algú no arriba a acabar-ho, és normal, no passa res, sempre es fa menjar abundant per tal que en sobre la gana i així a partir de certa hora de la matinada hi ha resopar per a tots, on misteriosament tot s’acaba. Alguns aprofitem els dinars de festes per depurar, per fer entrar substància verda i beure aigua clara i inodora. Altres s’alcen directament a l’hora del berenar i boten el dinar. Els tauròfils encara tenim una temptació de més, els berenars de coc en tomata al forn. Quins dies més durs ens esperen!

Foto que il.lustra perfectament la filosofia dels dies que vindran la setmana que ve a les festes de Vilafranca, tot i que està presa a Pedreguer. De Blai.

Anuncis

Read Full Post »