Estem arreu

Ahir em va arribar un mail d’una periodista del suplement Presència del Punt arrel d’un comentari meu al blog del Marc Belzunes, de l’Holocè estant. Allà hi comentava l’èxit del Velib, l’equivalent a París del Bicing de Barcelona. La xica, buscant material per la xarxa per a un article sobre la posada en marxa d’este sistema de lloguer de bicicletes a Barcelona, haurà trobat el meu comentari i així m’ha contactat. No sé si podré contestar-li-ho tot, perquè la meua experiència del Velib va ser només com a observador, però tot i així ja va ser suficient com per vore que París n’estava plena de bicicletes de lloguer i que a davant de les parades hi havia cua de gent esperant prendre’n una. Més que el fet de les bicicletes en sí mateix el que m’ha sobtat és que sigue jo qui pugue donar la seua opinió sobre el Velib de París i la seua fàcil accessibilitat per a tot el món, en comparació amb les recances en que funciona a Barcelona. La revolució dels blogs és precisament eixa, que suposen una font d’informació d’abast mundial, ja que sense blogs a ningú se li hauria acudit preguntar-me això i el periodiste s’hauria matat per buscar un contacte que li sabés dir alguna cosa sobre el Velib parisenc. Malgrat tot, més informació i més accesible no vol dir necessàriament que sigue més bona, ahi ja es tracta del bon fer del periodiste el destriar el gra de la palla.

Foto del Vélib de Paris, de Louistib.