Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 22/09/2007

Eixos

Nou disc de Miquel Gil, Eixos, referint-se més aviat al d’una roda que no pas a l’article demostratiu valencià. Els del morro fi l’oloraran, veuran que recorda al flamenc i fugiran d’espant. Bon vent. Els que no, hi trobaran el que ens té acostumats el de Catarroja, abadejo del bo. No canvia massa respecte als discos anteriors, només algunes subtilitats, algunes incorporacions instrumentístiques, etc. Per a què canviar si havia funcionat bé fins ara? La veu de Gil, desgarrada, tan característica, combinada amb uns bons textos d’orígens ben diversos (Cassasses, Feliu Ventura, Ovidi Montllor i algun text tradicional) dóna un disc serè, tranquil. D’eixos discos per escoltar-los assegut al sofà amb un bon llibre en una vesprada de diumenge, deixant passar el temps, que per això està fet. Té aires àrabs, andalusos, joteros i de rondalla, i sona a de casa. Quina casa? No sé on comença i on s’acaba però si que sé que a un gallec o un bretó mai li sonarà de casa. Sí, el caràcter mediterrani existeix.

Foto de Jordi Salvia, en un concert amb l’Orquestra Àrab de Barcelona a Vilafranca del Penedés.

Read Full Post »

Le catalan de poche

En tots els FNACs i llibreries diverses del estat francès, l’únic que pots trobar com guia de català és un llibret anomenat “Le catalan de poche“, el català de butxaca. Es tracta del típic llibret pensat per a un turista francès que acudeix a casa nostra, amb consells pràctics i expressions del tipus:”quin troç de dona” o “com puc anar a la Sagrada Família”. La tapa, on hi ha un home amb barretina i no un ballador de ball pla o un fallero ja fa entreveure el que ens trobarem. Les transcripcions fonètiques estan en oriental, com si els turistes haguessen d’anar a Calella i no a Benicarló. Com a C. li’n vaig regalar un exemplar, ara estic preocupat pel que està aprenent. D’entrada dirà si us plau per calc del francès s’il vous plaît, seva en comptes de seua, aquest i no este. Les complicacions del tipus vocal neutra i les hores en català crec que les podrem evitar i fins i tot tenim alguna victòria del tipus tinc fam. És difícil fer aprendre valencià a Europa i no ho vegeu com un acte seccesionista sinó com una simple rabieta. La gràcia és que això de fer-ne l’estàndard el dialecte de la capital i la seua regió s’ho han copiat dels francesos.

Read Full Post »