Nou disc de Miquel Gil, Eixos, referint-se més aviat al d’una roda que no pas a l’article demostratiu valencià. Els del morro fi l’oloraran, veuran que recorda al flamenc i fugiran d’espant. Bon vent. Els que no, hi trobaran el que ens té acostumats el de Catarroja, abadejo del bo. No canvia massa respecte als discos anteriors, només algunes subtilitats, algunes incorporacions instrumentístiques, etc. Per a què canviar si havia funcionat bé fins ara? La veu de Gil, desgarrada, tan característica, combinada amb uns bons textos d’orígens ben diversos (Cassasses, Feliu Ventura, Ovidi Montllor i algun text tradicional) dóna un disc serè, tranquil. D’eixos discos per escoltar-los assegut al sofà amb un bon llibre en una vesprada de diumenge, deixant passar el temps, que per això està fet. Té aires àrabs, andalusos, joteros i de rondalla, i sona a de casa. Quina casa? No sé on comença i on s’acaba però si que sé que a un gallec o un bretó mai li sonarà de casa. Sí, el caràcter mediterrani existeix.
Foto de Jordi Salvia, en un concert amb l’Orquestra Àrab de Barcelona a Vilafranca del Penedés.
Lo que tinc ganes d’escoltar jo és el CD amb l’orquestra àrab. La llàstima és no poder haver vist un dels últims concerts que ha ofert, amb l’orquestra àrab i el Botifarra. Ara, vaig sentir al programa aquest que fan els dissabtes i diumenges pel matí, a lo “a vivir que son dos dias”, que anava a centrar-se amb el disc nou!
PS: Botifarra i Tres fan ball a Benissa per la commemoració del 9 d’Octubre! (el 6, més concretament).