Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 24/10/2007

Sílvio

No es podia faltar al concert de Silvio Rodriguez al Barcelona Teatre Musical. Segons el que ha dit no farà moltes més gires, així que m’ho vaig plantejar com un ara o mai. Un poc abans del concert, per fora de la sala, es veia molta joventut, entre els vint i els trenta anys, que érem molts més que els de quaranta en amunt. Entre la gent s’escoltaven accents argentins, cubans, xilens. Un colp dins, el concert va començar amb Necio, cançó dedicada a Fidel Castro, i és que no s’ha d’oblidar que Silvio és un castrista fins al moll de l’os. Després va proseguir amb un repertori de velles cançons mesclades amb algunes que no coneixia i les xiques del costat – que les cantaven totes – tampoc, i per tant deurien ser del nou disc. Entre elles hi havia: Canto arena, Dias y flores, La Gaviota, Expedición, Oleo de una mujer con sombrero, Canción del elegido, La Maza, Rabo de nube. Entre cançó i cançó unes paraules d’optimisme pel procés de renovació del règim cubà, un agraïment al públic de Barcelona que escolta i no crida com fan altres, que va ajudar a compensar el confondre Madrid amb Barcelona. La era esta pariendo un corazón donava pas als bisos, que ja no recordo quants en van ser, però sí que ens va regalar Ojalá i En el claro de la luna per al final. Vam acabar tots drets, aplaudint a rabiar i rabiosos per haver de marxar. Els visques a Cuba no van parar de sonar i els a Fidel sonaven amb menys eco. Entre el negatiu em quedo amb el preu un tant exagerat per a un castrista, l’aparició freda del jove cantautor cubà Carlos Garcia i les conseqüències de l’era youtube, quan al final del concert al davant del escenari es va poblar de càmeres fent vídeos i fotos mentre la resta estàvem asseguts al nostre seient.
Anuncis

Read Full Post »