Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Octubre de 2007

En la reinterpretació de Calixte Bieito del Tirant lo Blanch feta per a la fira de Frankfurt, el Tirant és un cràpula amic de constructors i la jet set valenciana del moment. Un cavaller que es dedicava a rodar món per batallar contra turcs no es diferencia tant dels mercenaris americans de Black Water que hi ha ara a l’Irak, uns altres cràpules. Això de les translacions del passat cap a l’actualitat pot ser divertit i paradoxal: Què ens semblaria en rei Jaume si existís avui? Cremaríem fotos seues? Seria un dels personatges més odiats per Al-Qaeda? O seria un rei simpàtic i campexano que aniria de Salou a Mallorca en veler? Seria del València o del Barça? Què en pensaria de veure a les manifestacions de suport banderes palestines? Com a figura musical alcoiana escolliria Camilo Sesto o l’Ovidi? Bé, bon 9 d’octubre a tots, un dia a l’any on els republicans homenatgem un rei cristià.

Read Full Post »

Les bones notícies poden vindre de totes bandes, fins i tot per part dels que mai ho pensaries, com seria Carlos Fabra. Mai ho pensaria perquè tinc moltes coses a retreure-li a Fabra i li les seguisc tenint, però anunciar que la Diputació de Castelló adquirirà la plaça de bous de Vilafranca és una bona notícia. Després d’anys i anys de litigi per saber-ne la propietat i de rebot la por a fer-hi grans inversions de manteniment per part de les institucions, ara sembla que eixim del túnel. Si la titularitat de la plaça és de la Diputació es podran començar els treballs de restauració d’un edifici malalt. Sóc optimista perquè vull pensar que si la Diputació n’és la titular això implicarà que passarà a ser del poble, sense que hi posen pals a les rodes a qualsevol acte que s’hi vulgue realitzar. Un dels edificis més carismàtics del poble, estimat per taurins i per no, sembla que podrà lluir més bona cara de cara a l’any que ve, ben especial, per tractar-se del 75è aniversari de la inauguració.

Read Full Post »

El Big Brother masover

El dimecres s’estrenava a TV3 un programa anomenat La masia de 1907. La gràcia d’este programa està en tancar dos famílies, el més urbanes possible, en un mas en les condicions de fa cent anys. Bé, qui diu cent en podria dir cinquanta, ja que fins fa ben poc les condicions dels masos, sense subministrament elèctric, eren paregudes. Bàsicament és un programa més en la sèrie de nosaltres a TV3 també fem merda, però disfressada. Reconec que vaig riure en alguns moments, com per exemple quan un dels participants, un adolescent nerviós, vestit de català amb espardenya i faixa, va soltar que volia un shawarma en ple àpat de fa cent anys. Un autèntic portento este xic, que al ritme que va ens omplirà de moments i frases memorables. En el conjunt el programa em va semblar una espècie de tortura televisiva a dos famílies que són víctimes de la desruralització del país i d’Europa en general. Que a una forca li digueren forquilla només és un xicotet detall que il·lustra este allunyament d’ells de cara a nosaltres. Una de les concursants afirmava que hi anaven al mas per poder valorar els avantatges tecnològics que tenim en l’actualitat. Si la conclusió de tot plegat ha de ser que després de defecar dos mesos en un corral valoraran molt més el tindre vàters a les cases, sincerament, s’ho podien estalviar. Com la resta ens podrem estalviar seguir este Big Brother camuflat.

Foto de Cabestany, un mas de Vilafranca, nevat.

Read Full Post »

Cotlliure

Si en demanaren un poema d’Antonio Machado no sabria anar més a lluny de Proverbios y cantares, per haver estat cantat per Paco Ibáñez. Tot i així, el parar-se a Cotlliure per visitar la seua tomba al vell cementiri de Cotlliure (Rosselló) és quasi obligat. La seua tomba i la de la seua mare escenifiquen el record físic més visible d’un drama, una tragèdia: exiliats a la fi de la guerra civil, Machado i sa mare feren cap a Cotlliure, on arribaren penosament i penosament moriren, ell tres dies abans que ella, al febrer de 1939. Uns segons davant la modesta tomba, entre clavells tricolors republicans i recordatoris vinguts de tots els racons, són un perfecte homenatge a tanta i tanta gent que va haver de fugir del foc, tot caient a les brases de la II Guerra Mundial i els camps de concentració a les platges del Rosselló.

Read Full Post »

« Newer Posts