Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 27/11/2007

Allà al tard, quan el sol se’n va, ve l’hora de passejar el gos en una ciutat com és Barcelona. Colles de gent, havent eixit del treball, es veuen amb l’obligació, tant si fa bo com si cauen xufos de punta, de treure l’animal a passejar, orinar i defecar. L’ajuntament, pensant en estes colles de packs persona+gos, habilita els pipicans en pràcticament totes les places i parcs, i estos acaben sent uns perímetres prohibits als mortals perquè fa molt mala olor. Alguns gossos tenen incontinència o uns amos molt assenyats i excreten en plena via pública, i després ve l’empastre. No estranya doncs que els francesos que visiten Barcelona em diuen que és bruta. Nancy tenia caques de gos, però menys. En eixos empastres dels gossos pels carrers estaria l’origen del bàrbar hàbit del ajuntament barceloní de netejar els carrers a ple xorro d’aigua en el país de la sequera perpètua. Després el consistori ha aprofitat les mànegues per despejar d’incívics la via pública a altes hores de la nit. En l’hora del passeig del gos es creen concentracions de packs persona+gos en les places i parcs. Trobes collades de gossos, alguns tan grans com un bou, lladrant i de rebot a gent vociferant i parlant de coses seues, no sé si del preu del pinso o de quant costa capar un gos al manescal. Una gent estranya la d’estos aplecs canils urbans, algunes vegades no se sap qui fa més temor, si l’amo o el gos o el pack sencer.
Anuncis

Read Full Post »