Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Novembre de 2007

El gitano

A escola venia un gitano a classe. A l’hora del pati no jugava a futbol amb nosaltres, s’ajuntava amb els altres gitanos. Nosaltres no fèiem massa per integrar-lo i ells potser tampoc. Seguíem el guió establert amb els anys. Si em queda un record d’ell és el dia que a classe de música apreníem ritmes fàcils tocant de palmes. La mestra feia i nosaltres repetíem amb relatiu encert. Aleshores li preguntà a P. que ho fes i es va exhibir. Ningú dels paios que hi havia a aquella classe tocava de palmes com ell, ni la mestra. Veieu com es fa? Muy bien P. El xic, acostumat als retrets dels metres i a les notes per sota de 3, va fer una cara de content com mai li havia vist. No crec que m’enganye massa si dic que del seu pas per l’escola, eixe deu ser el moment acadèmic més brillant. Quan escolto rumba solc pensar amb ell, com a homenatge paio al art caló.
Anuncis

Read Full Post »

Montserrat

Vam passar un diumenge a la muntanya de Montserrat, innocents i aliens a les rabietes reials, els shows del showman esquerrà Chavez i altres assumptes més amagats. Vam anar per depurar-nos i per purificar-nos, no en el sentit més religiós del terme sinó físic, respirar un aire més net i canviar les voreres plenes de xiclets pels conglomerats de Montserrat. Mai havia estat al santuari perquè mai havia estat una prioritat. Diuen que el bon català hi puja una volta a l’any, però com jo ja no cumplisc el primer requisit de catalanitat, que és ser del Barça, no m’havia preocupat massa per les visites a la Moreneta. Que per cert, la vam veure de lluny, que fer cua per besar una relíquia no sent creient no val la pena. Per contra, el bon geòleg hi ha de pujar una vegada, ni que sigue en la vida. El paisatge i el poder remuntar esbufegant una immensa columna estatigràfica sí que val la pena.

Read Full Post »

Novembre

Novembre és un mes trist. El dia s’acurta, la nit és llarga. Comença amb una festa ben trista com és Tots Sants i ens va fent entrar, poc a poc i amb estiuets, en l’hivern. I per tot el jovials i alegres que siguem no actuem igual. Els jerseis ens donen un aire més seriós i amaguem les coloraines de les samarretes per a l’intimitat. Cançons que al mes d’agost no ens havíem plantejat que existien tornen a aparèixer pel Winamp, Laboa, sempre Laboa a la tardor. Els llibres ja no tenen la lleugeresa estival, res de constructors de catedrals perseguits per grans conspiracions, fins i tot ara els clàssics no són tan indigestos. L’ajuntament ens vol estalviar la tristesa i comença ben aviat l’instal·lació de les llums de Nadal i això també és trist. Però tot plegat és una tristesa productiva, perquè Laboa val la pena escoltar-lo, i llegir un poema d’Espriu al mes no fa mal, i em diuen més les històries quotidianes de Montserrat Roig que els constructors de catedrals perseguits.

Read Full Post »

Bona notícia al Libération, almenys per a mi i per a la majoria de gent (tots menys Ramoncín, els gurús de la SGAE i equivalents): com més pirateria existeix més música es compra. Això diu un estudi canadenc, que conclou que els apassionats de la música descarreguen més, compren més i van a més concerts. També es comenta que Internet obre noves vies i que serveix per accedir a música no disponible en els grans magatzems. Tot el que he dit són evidències que sabíem i que sembla ser que piquen a casa d’alguns. Penso que ara es tendeix a comprar allò que el comprador realment vol tindre, amb el seu llibret, la seua portada i els agraïments, i que els productes musicals passatgers d’artistes discutibles es descarreguen i punt. Quan la cançó ja ha passat de moda, doncs cap a la paperera de reciclatge si convé.

Read Full Post »

Sintetitzar

Desenganyem-nos, no es poden sintetitzar els paisatges de pedra en sec, els carrerons estrets i els ribassos del casc antic de Vilafranca, l’església i el meu agnostisme, els bous de carrer i de plaça, Sant Antoni i l’alto a la malea, els bars i els percentatges d’homes i dones que hi ha, qui és qui i de casa de qui, tios ties cosins cosines, exilis, el riu que és rierol, la frontera amb l’Aragó, els rovellons i els rovelloneros, Melopea i la resta, l’abertzalisme vilafranquí, els parcs eòlics, la música i la banda, la creixença urbanística, el nom del poble de la comarca i del país, la tele local, el perol, les arabogues i el gran amor cap a Morella en un dia i mig. Però a C. li va agradar.

Read Full Post »

« Newer Posts