Llenguatge abreviat

Un concurs de TV3, el Bocamoll, ha decidit incloure com a prova desxifrar un SMS amb les abreviatures corresponents. L’he vist alguns dies i em sembla que cada dia les frases són més rebuscades, perquè del contrari els concursants se n’eixirien a la primera. Només és una simple mostra de l’acceptació que té el llenguatge d’abreviatures dels nous mitjans, basat en unes regles flexibles i en menjar-se les vocals. Un llenguatge que beu de diverses fonts, aplicant-hi sempre la norma més fàcil i prevalent-hi sempre la semblança fonètica a l’ortografia. Després el codi deontològic de cadascú el fa anar més o menys lluny, per exemple la Cat., recent filòloga, m’envia mails sense mancar-hi accents ni pronoms febles, tot i que al meu gust li trobo en falta algun dialectalisme. Jo m’esmero en funció del receptor, no li escriuré igual a la Cat. que a un amic del poble abertzaloïde, amb qui escriuré en el que podríem dir euskalafranki, on el comiat és del tipus au! agur i la q i la c esdevenen k, sense arribar a canviar les v per b, com he vist en alguna pintada punki de Gràcia.  La C. després del seu pas pel poble va aprendre que diem pataques i ara algun dia m’he trobat escrit patakes. No passa res, l’important és saber el que es diu, no oblidar d’on ve i saber què és conya i què no. Em preocupa més sentir tenir que (fins i tot en boca d’algú suposadament culte com Paco Camps) o l’amnèsia que patix la meua generació amb els termes capellà, mossèn o retor per substituir-los pel castellà cura.

Foto d’un siri enviant un SMS, de 4wanderers.