La temporada ciclista ja fa uns dies que va, i ara ja estem en coses serioses com la Tirreno-Adriàtic i la Paris-Niça i no pas el Down Under. Enguany és una temporada complicada – i ja en portem unes quantes – però el més espectacular és que enguany ja no només parlem de dòping, de vampirs pels matins, a més hi afegim la guerra entre les grans voltes i l’UCI (Unió Ciclista Internacional). Esta guerra ve en part perquè l’UCI ha volgut fer un invent, el UCI pro Tour, on els millors equips competixen en les proves més dures, com si fos una Champions League. Les restriccions que això imposa a les organitzacions de les proves a l’hora de convidar equips més modestos a competir són molt grans. A més això ha dinamitat les proves modestes, tipus volta Comunitat Valenciana (nom oficial…), on els equips i la televisió n’han perdut l’interès. Vaja, que al gos flac tot són puces. Pràcticament no hi ha ningú que estigue content amb este funcionament, tant és així, que les grans voltes i els seus organitzadors han decidit que enguany no participen en este invent, és a dir, que el Tour, el Giro, la Vuelta i la Paris-Roubaix per exemple no estan a la Champions del ciclisme. La setmana passada UCI i equips professionals van trencar relacions, i és que per als equips la Champions és el Tour, allà on hi ha els flashos i la popularitat – no ens oblidem del pes de la publicitat en este esport – i no pas una carrera per Austràlia. Les coses han arribat a un punt que el Tour no està autoritzat per l’UCI i es fonamenta amb el permís de les autoritats franceses. Es tracta clarament d’un xoc de titans entre l’UCI i l’organització del Tour fonamentalment de l’altre costat. Però en este esport d’organització tan complicada el pes no el té la federació internacional, sinó una prova, la millor, la de death or glory que deien els Clash. Així que no patim pel Tour, que en tindrem, sense Alberto Contador però, que al meu parer es va equivocar al anar-se’n a un equip tacat com Astana. L’UCI pro Tour potser sí que té els dies comptats…Ah, i quines ganes tinc de poder parlar un dia de ciclisme sense haver de fer crònica de successos.
Anuncis
