
La temporada ciclista ja fa uns dies que va, i ara ja estem en coses serioses com la
Tirreno-Adriàtic i la
Paris-Niça i no pas el
Down Under. Enguany és una temporada complicada – i ja en portem unes quantes – però el més espectacular és que enguany ja no només parlem de
dòping, de vampirs pels matins, a més hi afegim la guerra entre les grans voltes i l’
UCI (Unió Ciclista Internacional). Esta guerra ve en part perquè l’
UCI ha volgut fer un invent, el
UCI pro Tour, on els millors equips competixen en les proves més dures, com si fos una
Champions League. Les restriccions que això imposa a les organitzacions de les proves a l’hora de convidar equips més modestos a competir són molt grans. A més això ha dinamitat les proves modestes, tipus volta Comunitat Valenciana (nom oficial…), on els equips i la televisió n’han perdut l’interès. Vaja, que al gos flac tot són puces. Pràcticament no hi ha ningú que
estigue content amb
este funcionament, tant és així, que les grans voltes i els seus organitzadors han decidit que enguany no participen en
este invent, és a dir, que el
Tour, el Giro, la
Vuelta i la
Paris-Roubaix per exemple no estan a la
Champions del ciclisme. La setmana passada
UCI i equips professionals van trencar relacions, i és que per als equips la
Champions és el
Tour, allà on hi ha els
flashos i la popularitat – no ens oblidem del pes de la publicitat en
este esport – i no pas una carrera per Austràlia. Les coses han arribat a un punt que el
Tour no està autoritzat per
l’UCI i es fonamenta amb
el permís de les autoritats franceses. Es tracta clarament d’un xoc de titans entre l’
UCI i l’organització del
Tour fonamentalment de l’altre costat. Però en
este esport d’organització tan complicada el pes no el té la federació internacional, sinó una prova, la millor, la de
death or glory que deien els Clash. Així que no patim pel
Tour, que en tindrem, sense
Alberto Contador però, que al meu parer es va equivocar al anar-se’n a un equip tacat com
Astana.
L’UCI pro
Tour potser sí que té els dies comptats…Ah, i quines ganes tinc de poder parlar un dia de ciclisme sense haver de fer crònica de successos.