Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 28/03/2008

Estos xics es passen la vida, els dies, les vesprades i l’entrada de les nits a la porta del locutori seu. De fet ell és col·lega perquè fins un dia també es passava la vida, els dies, les vesprades i les nits a la porta d’un supermercat. Però un dia, per mitjà d’un tio emprenedor amb idees noves i diners vés a saber d’on, van posar un locutori en un passatge d’una barriada lletja de Nancy. Ara, quan els de dins estan ocupats i es comuniquen amb els seus respectius països, ell ix a la porta si no fa molt fred i es fuma un cigarret amb ells. Ells estan esperant el camello, avui ve haixix de Chaouen. Un, amagat sota la caputxa peluda del anorack negre, comenta que li ha eixit un curro per uns dies, descarregant capses per la nit. Els altres l’esperen que vingue eixa faena, un va excedir-se comprant-se aquell xandall rosa i necessita diners d’immediat. L’altre té una demanda de la policia per portar una pedra de costo al damunt. L’amo del locutori s’aparta un poc del seu local i escup sota un arbre, escup la ràbia de veure que hi ha alguna cosa que no va bé, que no tots tindran un tio per posar un locutori. 

Foto de Vandoeuvre, barriada de Nancy, de Kelesmehmet.

Anuncis

Read Full Post »