Diumenge de vesprada vaig veure al cinema una pel·lícula que té un gran succès a França, Bienvenus chez les ch’tis, benvinguts a ca’ls ch’tis, que és el nom amb que es coneix a la gent de la regió Nord-Pas de Calais de França (amb ciutats com Calais, Lens o Lille). El film, del que se’m fa difícil trobar-li el mateix èxit fora del hexàgon, rebat tota una sèrie d’arguments que s’utilitzen en contra de la gent d’esta regió, que arrastra certa mala reputació de mal clima, atur, gent aspra i amb sed. Tot ben mesclat amb dosi de bon humor i amb escenes hil·larants on no es comprén res del que diuen els ch’tis, perquè parlen el patois ch’ti, que és senzillament incomprensible per als demés.
La gràcia dels ch’tis hauria pogut acabar a l’eixir del cinema, però el cas és que dissabte, a la final de la Copa de la Lliga entre el PSG i el Lens a Saint Denis, els hooligans del PSG van conseguir entrar una pancarta a l’estadi on deia: pédophiles, chomeurs, consanguins, bienvenus chez les ch’tis. La traducció seria més o menys: pedòfils, aturats, consanguinis: benvinguts a ca’ls ch’tis, en clara al·lusió a la pel·lícula. La vergonya ja no és només de veure això escrit en un camp de futbol, sinó que aguantés tot el partit. El dilluns Sarkozy va rebre l’indignat alcalde de Lens i algun ch’ti ja ha posat una denúncia. Però no és res de nou, m’atreviria a dir que a tots els estadis del món, entre la gespa també hi creix mala herba. Sí, de vegades es talla un brot, però l’arrel continua. El futbol ha acollit imbècils que entenen per creativitat este tipus de pancartes.
Imatge de la pancarta, de Pipo Bajo.
el cadafal 
Deixa un comentari