Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 16/04/2008

Arremangar-se

M’he passat el dia amb camisa arremangada. A priori no fa elegant, però és com un vici, i no només primaveral. Dic que no fa elegant perquè solem associar la figura del arremangat a un avalentonat que ha d’embrutar-se les mans. Per exemple al polític només el veurem arremangat en mànigues de camisa quan visita el dia de les paelles d’un poble allunyat del centre o quan adoctrina als jovenets en les jornades estivals del partit. A mi crec que el vici em ve dels debuts de l’adolescència, on qualsevol cosa que aparegués per la gran pantalla podia acabar sent un model a seguir. Que jo sigue de tendència fàcil a pujar la màniga, en té la culpa Luis Fernandez, entrenador a aquella època del meu equip de futbol, l’Athletic Club. Plogués, nevés, caiguessen xufos de punta, sempre anava arremangat, i a sobre acompanyat d’una riquesa gestual de la que també em va passar alguna cosa. La imatge de Luis celebrant el subcampionat de Lliga al 98, arremangat i torejant amb una ikurrinya per capot davant un San Mamés entregat és quasi triplement orgàsmica, rar que és un. Després la vida et demostra que no estàs sol en apujar-se la màniga, que per exemple Pep Botifarra ix al youtube cantant arremangat, i no només ell, sinó tota la banda de guitarres i guitarrons també. No estant sols ja no tenim por.

Fotografia d’un diari, publicada a Aupaathletic, amb Luis Fernandez des de la grada, gesticulant i arremangat. Solia acabar dirigint els partits des d’eixe lloc de la graderia de San Mamés. Pur espectacle.

Anuncis

Read Full Post »