Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2008

Pugem al taxi. Posa primera i arrenca entre carrers estrets. Vénen eixos moments on el silenci que es talla amb ganivet. Em decidisc a començar una conversa, bé ho he de fer, tenim temps fins a Figueres. Sóc típic i tòpic, parlo de la pluja del cap de setmana. Acerto, l’home s’ajusta bé al tema i dóna suc. La cosa esdevé interessant quan em comenta que fa dos anys que no plou a l’Empordà i que no ho diuen això a TV3, com tampoc diuen que l’embassament de Boadella està a un 15%. Vaig responent de manera senzilla per donar més corda i arriba el moment: Girona som uns ignorats, i encara més a l’Empordà. TV3 només parla de Lleida, Barcelona i Tarragona i fins i tot del País Valencià abans que de nosaltres. Si vols saber certament el temps  que farà a l’Empordà, has de mirar el que preveu la televisió francesa per al Rosselló. Com si ja l’hagués sentit abans este plany. El germà del Nord sembla que sempre acerta l’oratge, als empordanesos són els francesos, als de Castelló són els de TV3 i no pas Canal 9. Mai contents.

Anuncis

Read Full Post »

Una veu per un interfon et diu que no, que sense autorització, ergo targeta, no s’hi entra. I ja li pots dir missa en llatí vulgar, fer conèixer la teua cita a eixe lloc concret amb un nom i uns cognoms i tots els teus problemes i solucions per a un món millor, amb més aigua i menys pudenta. Res: la veu llatina d’ultramar no entén d’arguments ni el meu castellà atalabalado. Prohibit. Prohibit prohibir deien fa 40 anys: Potser ara alguns d’aquells els agrada posar-nos barreres a cada pas de les nostres vides des de les seues poltrones d’edificis degudament inaccsessibles.

Foto de Alain Bachelier.

Read Full Post »

No arribem a Sarrebourg per l’entrada principal, allà on en qualsevol ciutat francesa d’esta mida hi trobem el Intermarché i el supermercat d’això tan francès com el bricolage i el jardinage, sinó per una estreta carretera departamental, que abandona poc a poc els camps de colza, ben grocs a esta època, pels xalets vellots dels afores. Però el que impacta de Sarrebourg entrant per la departamental no són pas els xalets, o les estrelles de village fleuri que atesoren els seus habitants, sinó un enorme cementiri militar. Un camp sembrat de creus blanques sobre una herba de verd viu, com no pot ser d’altra manera si quasi cap setmana no plou sobre la Lorena? És una necròpoli de les dos guerres mundials del segle passat, que van regar amb tanta sang la regió. Cap creu més gran que una altra, els carrers perfectament paral·lels. Morts salvant la línia Maginot, morts salvant França, morts. Ells ara disposen d’uns metres quadrats d’herbeta fresca i un empleat municipal que la talla quan creix molt, altres només tenen oblit i runa al damunt.

Foto de l’indicador del cementiri, de Philippe L.

Read Full Post »

« Newer Posts