La setmana passada va ser noticia que en motiu del 75è aniversari de la plaça de bous de Vilafranca es faria un monument a la porta d’esta per al El Niño de la Estrella, torero quasi local (el nucli de l’Estrella, de Mosquerola, està molt lligat a Vilafranca) que està a l’origen de la plaça. Està al seu origen perquè quan en els anys de noveller del Niño de la Estrella va actuar a Vilafranca en una plaça de bous feta amb fusta, fou tal la passió provocada al poble per aquell pastisser torero, que els prohoms del poble decidiren construir una plaça de bous que el mateix Niño de la Estrella inaugurà el 1933. Simplement per això, com totes les places de bous que lloen al seu heroi, ell es mereix un monument a Vilafranca. Però encara podríem explicar més d’ell i la seua història apassionant. Com a noveller va tenir cert èxit i fins i tot tenia una marca d’anís dedicada. El 1937, en plena guerra civil i situat en zona republicana, pren l’alternativa a la plaça Monumental de Barcelona, quan Barcelona era un nucli taurí de prestigi, entre les millors places del món. Durant la guerra va ser comissari de guerra. Un cop consumada la desfeta es queda a Barcelona, on torna a fer de noveller per no poder ser matador al no acceptar-li el règim de Franco l’alternativa republicana. Denunciat per roig i deixat anar lliure més tard, finalment se’n va al sud de França on continua torejant sempre com a noveller, sense recuperar el nivell d’abans. Va morir a Orange en un accident de mobylette el 1963 i està enterrat a Arles, una ciutat ben taurina de la Provença. La seua història és la dels mestres republicans que després s’havien de depurar, és la moneda que ja no servia, són els matrimonis invalidats, és la copa que reclamava el Llevant, és senzillament la història d’una gent a la que se’ls va impedir ser allò que volien ser. Mai sabrem que hagués pogut ser del Niño de la Estrella, ni sé el que pensava ell en el fons, tant és. Servisque també esta estàtua d’homenatge a tota esta gent amb uns somnis incomplets.
A falta d’un Cossio o un altre llibre a mà, m’he basat en un interessant article sobre els toreros republicans que va ser publicat a Libération.
el cadafal 
Pot ser siga qui més s’alegra quan escrius de bous.
He buscat i traduït la biografia de Silvino Zafón “El Niño de la Estrella” del Cossío.
Res a vore, totalment manipulada, la teua és molt millor.
salut!
Pour information concernant Sivino Zafon, ancien toréro dit “El nino de la estrella” décédé le 14 mars 1963 des suite d’un accident de mobylette à Orange dans le vaucluse (84) en France, il avait été inhumé au cimetière de trinquetaille en Arles (13) Bouches du Rhônes en France, au terrain commun carré 7, qui n’existe plus à se jour car la ville d’Arles à récupérer le terrains communs laissaient à l’abandon! Donc, les restes funéraire de Silvino Safon reposent désormais dans un ossuaire.