Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Setembre de 2008

No, no hi ha rovellons ací

Cada dia entren al blog visitants que cerquen al Google combinacions del tipus rovellons + Vilafranca. Doncs no, no seré tan naïf estimats nouvinguts al Cadafal de fer-vos un link a GoogleMaps amb una estrelleta groga a sobre de les rovelloneres bones amb la corresponent coordenada UTM. No, a Internet no està tot i si voleu que us diga la veritat, m’han dit que no n’hi ha de rovellons a Vilafranca. Busqueu-ne per Sòria.

Fotografia d’uns magnífics i deliciosos rovellons sorians, gràcies a genly_ai. Gràcies a ell sé que se’n fan a Valderrueda.

Read Full Post »

Vinyes verdes vora el mar deia un poema de Sagarra excel·lentment musicat per Llach. No sé on les deuria veure Sagarra per inspirar-se, si és que un poeta necessita veure un paisatge per escriure’l. El que estic segur és que ara a Sagarra li costaria trobar-ne i crec que només en trobaria (dins l’àmbit lingüístic de Sagarra) al Rosselló, entre Cervera i Cotlliure. Allà on l’Albera s’aboca al mar, no sé si el terreny abrupte o una legislació menys permissiva ens deixa gaudir ara d’eixes vistes des del tren.

Imatge del paisatge que comentava a Banyuls, de Derry Oates.

Amb este comentari faig un salt i us evito un comentari melancòlic dels cent anys de l’escola de geologia de Nancy així com comentar el congrés del PSPV (guarden el PV al remat, ara falta creure-se’l) on un vilafranquí ha arribat fins a la presidència. Que tingueu sort.

Read Full Post »

Barcelona és bona…

Han passat amb més pena que glòria les festes de Barcelona, la Mercè. I no ho dic per la pluja, que benvinguda sigue si cau bé. Ni pels concerts, massa eclèctics per al meu gust però concerts en definitiva. Potser tindria una opinió diferent si hagués anat a cert acte fora de programa  oficial del diumenge. La cosa és que tan com alertava Sisa al pregó, compte amb els turistes.De fet ara ja penso que Barcelona, la vella Barcino, no m’agrada , allò se n’ha anat de mare. No deixa de ser simptomàtic que un dels millors bars  de tapes de Barcelona estigue a Horta  lluny de l’última parada del bus turístic. Sants, Horta, Gràcia, Sant Andreu i les velles Corts, resistiu!

Read Full Post »

Què és este mapa? Un mapa de nacions en perill d’extinció? Un mapa de territoris amb gust per la dolçaina o succedanis? Un mapa de tesis panoccitanistes? Res d’això, o potser un poc de tot això, un mapa amb el percentatge de Monforts a Europa. Ho he tret d’ací via a Holocè.

Read Full Post »

Futbol regional

Els diumenges de vesprada han estat molts anys diumenges de RENFE (o SNCF). Avui també ho ha estat, però abans he pogut anar fins a Miravet i allà m’he trobat sense pensar-ho en un match de tercera regional: una d’eixes coses que marxant prompte els diumenges de vesprada m’he perdut estos anys, el futbol regional. Insults de tot tipus a l’àrbitre, les nòvies dels jugadors menjant pipes i un home solitari a l’altre costat del camp entre publicitats de carnisseries i constructores. Qui millor ha descrit eixe ambient de futbol va ser Jesús Moncada en algun dels seus relats curts. En el meu cas, perdent-me els partits del CF Vilafranca, no he assistit a la consagració dels membres de la meua generació a tots els estaments del club i el que és pitjor, perdent-te això, al dissabte  següent vas perdut quan les converses del bar giren al voltant del futbol regional.

Fotografia d’una porteria d’un camp de terra, com molts de regional. De Oliver Miranda.

Read Full Post »

Sovint explico coses del carrer de Barcelona o del trajecte habitual. Avui és un dia d’eixos. Pujava des de la parada del bicing i eixien  xiquets d’una escola o d’alguna activitat extraescolar, no ho sé. Davant meu anaven una parella gran i una xiqueta agarrada de la mà, amb la seua motxilla feta a mida d’un entrepà de pa bimbo. I li explicaven que el tio vindrie a sopar, tal com ho he escrit. I això al meu carrer és rar, perquè o bé diuen que el oncle ve a sopar o bé diuen que el tio viene a cenar o fins i tot ho diuen en altres idiomes dels que no tinc instal·lada la font al ordinador. A sobre no ha dit la erre final de sopar, així que els podia situar bé, ni molt amunt del Sénia ni molt avall. Així ha quedat tot. M’he quedat amb les ganes de dos coses: saber si la xiqueta xarre com els agüelos o com la resta de gent del meu carrer i veure si eixa gent són els que viuen al edifici del costat del meu, amb qui compartim pati de llums i dels que ja he clixat alguna vegada el seu accent. Jo tinc la mania que són de Traiguera o prop…

La Font de la Salut de Traiguera, de ossy59.

Read Full Post »

València

València, cinc de setembre. Eixim del metro i se m’apareix el davant dels ulls una vista magnífica, no hi ha res com pujar els escalons i encara enlluernat pel sol veure la plaça de bous i l’estació del nord de València. Altra vegada estic a València i vull provar de trobar-li el gust, per poder fer un glop de fe,  que fins ara les visites que he fet no han eixit del centre on tot és falsejable o de les moles de formigó ja de per sí falses. No obstant hem de passar pel centre, ajuntament, mercat central, la llotja, plaça redona, catedral, les Corts, torres de Serrans. L’orella ha estat oberta i la cosa està millor que a Perpinyà, la cambrera rasta em servix una coca-cola en valencià. Si Estellés i els Pavesos no fa tant que van deixar d’existir no pot ser que tot hage desaparegut. Volem vore el mar, a la Malvarosa, però a meitat trajecte hem de girar cua, a les set cal ser a Vilafranca i s’ha fet tard. A l’estació del Nord una veu dolça anuncia el rodalies cap a Castelló, és la veu de tots els transport que gasto que més m’agrada. Ja al tren rememoro les històries que ens explicava Alae en eixe mateix tren (torna!) i les que també explicava un dia Marieta. Es para a Roca Cùper i per tant s’aturarà a tots els pobles., passo prop de casa Marina. A Puçol ho tenen tot amanit per al seu 7 de setembre i a Xilxes els cadafals esperen el seu dia en un descampat. A Borriana unes xiques de pantalons esgarrats, tatuatges i piercins impossibles baixen. Entrem a Castelló, ara ja no paro l’orella, açò ja és “quasi” casa.

Read Full Post »

Older Posts »