Vinyes verdes vora el mar deia un poema de Sagarra excel·lentment musicat per Llach. No sé on les deuria veure Sagarra per inspirar-se, si és que un poeta necessita veure un paisatge per escriure’l. El que estic segur és que ara a Sagarra li costaria trobar-ne i crec que només en trobaria (dins l’àmbit lingüístic de Sagarra) al Rosselló, entre Cervera i Cotlliure. Allà on l’Albera s’aboca al mar, no sé si el terreny abrupte o una legislació menys permissiva ens deixa gaudir ara d’eixes vistes des del tren.
Imatge del paisatge que comentava a Banyuls, de Derry Oates.
Amb este comentari faig un salt i us evito un comentari melancòlic dels cent anys de l’escola de geologia de Nancy així com comentar el congrés del PSPV (guarden el PV al remat, ara falta creure-se’l) on un vilafranquí ha arribat fins a la presidència. Que tingueu sort.
el cadafal 
la mala pata fa que avui mateix he llegit que s’han cremat 200 ha d’eixe paisatge.
Si, si ! És des d’allí que Sagarra les cantava : segurament des del Port de la Selva.
Salut !