Postals romaneses: el gran viatge fins el delta

De Bucarest al delta del Danubi no hi ha un trocet, s’ha d’anar cap al nord-est del país. Com estem a hores de trobar trànsit dens eixint de la capital romanesa prenem una carretera i no l’autopista. Per la carretera és normal veure carretons tirats d’animal portant una família sencera. El paisatge és pla, només destaquen unes estructures metàl·liques en l’horitzó, vells pous petroliers. Creuem pobles (ciutats?) on hi ha poca gent al carrer tot i tindre la sensació que fa bona hora per al temps que estem. Les comarques també tenen eixos blocs de pisos soviètics tan lletjos, però també abunden les cases d’un sol pis, moltes d’elles de fusta. Els bars presenten grans rètols de Coca-cola, però el de la segona parada del bus per a miccionar ja està tancat, són vora les deu de la nit. Tulcea és la ciutat més gran que travessem i capital de departament del poble on ens allotjarem, Murighiol. Comprem cerveses en una gasolinera i després veiem el primer hipermercat del recorregut, diuen que és una cadena que obre 24 hores i és alemanya. L’arribada al destí és rebuda amb joia, el viatge s’ha fet pesat i només hi havia DVDs de promoció ornitològica a veure, res de Solo en casa o Gladiator. El destí és però trampós, encara queda un viatge en barca fins un complexe de bungalous situats en una illeta del delta del Danubi. La barca que du el primer grup s’atura en un canal i l’espera dels del segon grup es fa encara més llarga. Un grup de romanesos que ens acompanya adoba la nit amb palinka, un aiguardent de pruna que porten en ampolletes d’aigua. A les tres i mitja de la matinada posava finalment el cap al coixí del meu bungalou destinat a pescadors de silurs del Danubi.