Postals romaneses: una illa del delta del Danubi

Si s’hi arriba en barca només es pot eixir en barca. Per tant no s’espera trobar un cotxe i si no hi ha cotxes no hi ha camins sinó senders. Aixi era la nostra illa del delta del Danubi. Hi havia uns quants establiments de menor o major categoria per allotjar els visitants de l’indret,  pescadors majoritàriment. En un hotel una dependenta parla castellà perquè li agrada Julio Iglesias i son fill Enrique. Allà a l’illa els proveïdors ho deuen tindre difícil i per això de vegades crec que els saturàvem amb les nostres compres a l’engròs de cerveses. De tant en tant l’electricitat marxava, calma, sobretot calma. Pels senders de l’illa corrien alguns porcs  en llibertat i un gos se’ns tirava al damunt sense parar. Un company va trobar un pescador mentre arreglava una xarxa, xarrava una mescla d’idiomes llatins, es veu que havia anat a la collita de la taronja a Vinaròs. Pels canals que vorejaven la nostra illa passaven barques sense parar, de dia i de nit. Una nit un barquer es va aturar, va amarrar al moll dels nostres bungalous i conversarem sobre res en un macarrònic italià. Se’n va anar cantant, amb el motor en marxa, per un canal del Danubi.