Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 22/10/2008

Vaig ser seguidor fervent del Larguero en l’adolescència. Van ser moltes hores de ràdio fins que un dia vaig dir prou: allò era la menjada de tarro més gran que hi havia sobre la terra, i sense tindre en compte l’ultraespanyolisme polanquista. Mai més he tornat a posar la ràdio a les dotze de la nit i  des d’ençà la meua concepció del periodisme esportiu ha decaigut exponencialment. Al cap d’uns anys, quan vaig estar a França, vaig comprar algun dia l’Equipe, per allò d’estar a l’origen del Tour de França. Les primeres impressions eren bones, em semblava més poliesportiu i aparentment amb més rigor que els esportius d’ací. Però només eren aparences, al vindre un dia les cròniques del Tour vaig  arribar a sentir-me ofès com a espanyol (oco!) de la merda que llençaven sobre el ciclisme estatal per defensar els seus corredors. Ara ha aparegut un llibre sobre la cara amagada de l’Equipe. En una entrevista als lectors de Libération l’autor del llibre David Garcia diu coses com esta.

L’Equipe n’a jamais remis en question le rôle de la FIFA et de l’UEFA. Or, ce sont des institutions qui sont au coeur du système de foot business. Pire encore, l’Equipe soutient aveuglement, sans aucune distance critique, Michel Platini, l’actuel président de l’UEFA, qui a un discours de communiquant sur la question de l’argent dans le foot, un peu comme Sarkozy dans la crise financière. Sauf que dans les faits, non seulement, ils ne le remettent pas en question mais ce sont aussi des agents actifs de ce système de l’argent roi. Platini s’est bien gardé de s’attaquer au coeur du système, depuis son installation à la UEFA. L’Équipe s’en tient au discours de communication de l’UEFA sans enquêter, décrypter ce qui se cache derrière, ce qui impliquerait un travail d’enquête.

Els nostres esportius no es salven, la critica només apareix quan el protegit és atacat, però mai es va fins el fons.

Un lector de l’Equipe, de Sébastien Garnier.

Anuncis

Read Full Post »