Ja fa un grapat de dies vaig llegir una sèrie d’articles interessants sobre la suposada fi de la blogosfera i dels blogs davant nous mitjans encara més instantanis i més 2.0. Suposo que quan va aparèixer el cinema algú va vaticinar la fi dels llibres i de les novel·les i la història ha demostrat que s’han realimentat. Em costa de creure que la gent que vol explicar coses i deixar-les a la xarxa a partir de cert moment decidisque gravar-se amb una càmera de vídeo i posar-ho en un videoblog, perquè no a tota la gent li fascina eixir per la pantalla. Tampoc crec que a partir d’ara tot es canalitzarà per xarxes socials. El facebook és com un guirigall com en el seu moment van ser els xats i els fòrums, i ho diu un que a cada època va passar pels dos llocs. L’altre dia m’explicaven el prototipus dels inventors del facebook, uns “emprenedors” per als que tindre molts amics, a molts països i sempre somriure davant la càmera és el que ven, el que diem ser cool. Allà dins de facebook hi tinc bons amics però de vegades em diu que X i tu sou amics i penso que abans d’en X n’hi ha dos cents. El twitter és una cosa que no m’atreu, exigix massa atenció al meu entendre per coses on el que ho penja no ha fet cap gran esforç, perquè posar un link cap a un altre que sí que ha fet un esforç o dir que ara vaig a tallar-me les ungles escoltant Mike Olfield no aporta res o quasi res. Els blogs obliguen al autor a un esforç mental, de coherència en el llenguatge, al respecte d’unes certes normes ortogràfiques, a buscar un disseny i sobretot, hi ha la exposició a ser llegit per qualsevol visitant que bé és ocasional o bé és fidel, però no té cap relació de primera mà amb l’autor. Les altres fórmules tindran la vida i l’acceptació que tindran, però els blogs han estat la major revolució en la prosa i la narrativa des de fa molt temps (potser hi haurà qui creurà que no és literatura un blog però jo crec que sí, després discutiríem què és literatura). Després lògicament tot és relatiu i cada cosa és per al que és, però només volia deixar per escrit la meua defensa acarnissada dels blogs. Twitteros ataqueu-me!
Un altre mural, esta vegada a Barcelona, de andred.
En Q. és un bon company d’esta nova feina, ell tan arreglat tot de negre i una bufanda de colors, però no massa vius. Porta malament això del corporativisme, l’elitisme de les grandes écoles franceses i l’ambient relativament tancat que és això de viure i treballar a Orléans a l’empresa on estem. Té motius per estar a desagust, ací no és fàcil conèixer gent que no vinguen del teu ambient, gent que no sap que és un model numèric i ni falta que els fa per guanyar-se la vida. Ja no són els temps aquells de la residència a Barcelona on Déu ens criava i nosaltres ens vam ajuntar, ni els estius al poble on es feien colles per carrers. Ara acabes a les sis i si vas a prendre alguna cosa serà amb un company de la feina i ja hi som. Q. porta sis mesos ací i està fart dels que com ell han fet una grande école francesa i s’agrupen, fan i desfan entre ells. Vol conèixer un forner, un militant comunista fanàtic de la fotografia de cares en blanc i negre o una mestra de primària. Està content amb mi, li aporto exotisme i menys corporativisme, però no li arreglo el problema i té decidit viure a Paris per vindre cada dia en tren. Jo de moment no m’estresso, si vull a dos hores d’avió tinc un sac de companys amb els que compartisc molt més que una escola d’enginyers.
Ja fa uns anys que m’he obligat a fer un balanç musical dels discos de l’any, de cara als atrevits que encara compren discos (ni que sigue una vegada a l’any i per complir amb un regal). Jo ja us ho dic ara, dels discos que ara citaré uns quants no els he comprat, primera perquè em deprimeix veure el mateix disc al cap d’un any amb el preu dividit per dos o per tres. Aixina que ara si compro vaig a per lo vell i les novetats, excepte algun cas, me les guardo anotades i vaig tirant amb les descàrregues (legals o il·legals, això ho decideix l’autor). També hauria de dir que enguany he augmentat el meu eclecticisme i no he anat tan a per els productes nous, i la llista serà curteta pel que fa als anys anteriors. Un dels discos que més m’ha agradat del 2008 és el nou d’Extremoduro, 
Rebo un missatge al mòbil que em proposa enviar un missatge gratuït a un número de quatre xifres i ells, els de la companyia telefònica, donaran 50 cèntims a no sé quina organització suposadament solidària (al país de l’arca de Zoé). Realment això de Nadal se’n va de mare, i si no fos perquè em fa gràcia l’arbre de Nadal al mig de la plaça de Vilafranca quan fan arabogues, el pessebre a baix de l’arbre amb una caseta feta de pedres foradades del Bovalar que cada any rep un atemptat, el retrobament al bar i uns guants o un gorro de llana de regal, me n’abstindria completament i faria vaga. Avantatge d’estar a França?: les tendes no posen nadales i els balcons de les cases rarament estan decorats i només he vist un pare Noël penjat d’un balcó. Llàstima, perquè d’amagat sempre he admirat el comando caganer, que executaven pares Noëls gironins al pur estil talibà.
Este ofici té coses que si es pensen fredament fan feredat. Avui he fet uns quants mapes de les conseqüències d’un terratrèmol en un país llunyà. Entre ells hi ha un mapa dels morts causats per este sisme. El meu criteri ha estat que a les zones amb més de cinquanta morts estiguen de color roig, i així baixant en l’escala de colors fins el verd fluixet de menys de cinc morts. Però el roig l’hagués pogut posar a partir de trenta. El mort és per tant una unitat més, com el kilo o el metre. Algun polític potser usarà el mapa i dirà, mireu quant de verd hi ha al mapa de la meua ciutat, estem segurs! I potser ells estarien més segurs sense alguns polítics. No obstant la nostra faena és fer el mapa i para de comptar.
Un comentari molt breu per no deixar morir açò. Ara plou, ahir també i després d’ahir va eixir el sol un rato. Al piset ja han sonat els Pets (hauria d’haver trobat alguna cosa més simbòlica) i l’oli d’oliva del Carrefour per molt bio que sigue no mata. Problema, la cuina és elèctrica, paelleros experts, és possible o és un atac?
el cadafal 