Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 22/12/2008

Twitteros ataqueu-me!

Ja fa un grapat de dies vaig llegir una sèrie d’articles interessants sobre la suposada fi de la blogosfera i dels blogs davant nous mitjans encara més instantanis i més 2.0. Suposo que quan va aparèixer el cinema algú va vaticinar la fi dels llibres i de les novel·les i la història ha demostrat que s’han realimentat. Em costa de creure que la gent que vol explicar coses i deixar-les a la xarxa a partir de cert moment decidisque gravar-se amb una càmera de vídeo i posar-ho en un videoblog, perquè no a tota la gent li fascina eixir per la pantalla. Tampoc crec que a partir d’ara tot es canalitzarà per xarxes socials. El facebook és com un guirigall com en el seu moment van ser els xats i els fòrums, i ho diu un que a cada època va passar pels dos llocs. L’altre dia m’explicaven el prototipus dels inventors del facebook, uns “emprenedors” per als que tindre molts amics, a molts països i sempre somriure davant la càmera és el que ven, el que diem ser cool. Allà dins de facebook hi tinc bons amics però de vegades em diu que X i tu sou amics i penso que abans d’en X n’hi ha dos cents. El twitter és una cosa que no m’atreu, exigix massa atenció al meu entendre per coses on el que ho penja no ha fet cap gran esforç, perquè posar un link cap a un altre que sí que ha fet un esforç o dir que ara vaig a tallar-me les ungles escoltant Mike Olfield no aporta res o quasi res. Els blogs obliguen al autor a un esforç mental, de coherència en el llenguatge, al respecte d’unes certes normes ortogràfiques, a buscar un disseny i sobretot, hi ha la exposició a ser llegit per qualsevol visitant que bé és ocasional o bé és fidel, però no té cap relació de primera mà amb l’autor. Les altres fórmules tindran la vida i l’acceptació que tindran, però els blogs han estat la major revolució en la prosa i la narrativa des de fa molt temps (potser hi haurà qui creurà que no és literatura un blog però jo crec  que sí, després discutiríem què és literatura). Després lògicament tot és relatiu i cada cosa és per al que és, però només volia deixar per escrit la meua defensa acarnissada dels blogs. Twitteros ataqueu-me!

Un altre mural, esta vegada a Barcelona, de andred.

Anuncis

Read Full Post »