Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Març de 2009

La visita

Espero un parell d’amics que s’han escapat uns dies del rotllo i canya per vindre a Orléans. Rebre visites sempre fa molta il·lusió, més quan un està en esta espècie d’exili voluntari. Hi ha un tema que és curiós, el fet que vinguem em dóna ganes de fer-me una paelleta o una fideuà, unes braves i unes mandonguilles o un poc d’orella. I ells, que venen fins ací dalt per exotisme, potser el que menys els abellix és això, i ja em teniu fent una raclette, i comprant quaranta mil formatges diferents.

Unes mandonguilles com les que me fotria ara mateix. De Buxeda.

Anuncis

Read Full Post »

Vélo

Ja fa dos dies que vaig a treballar en bicicleta. La mitja hora llarga de tramvia en una ciutat menuda és una cosa exasperant. A banda del reconfort de veure que faig el trajecte en pràcticament cinc minuts menys de temps, m’estalvio els adolescents, que un dia s’aguanten i donen per a un post, però al final cansen. Tampoc em trobo les japoneses i els seus hàbits exòtics. Ara arribo a la feina al cent per cent i no en aquell aire adormit que em donava el transport públic. Si voleu que us digue la veritat el que m’inquieta és que potser perdré contacte humà, d’eixe que m’agrada a mi d’observar i escoltar fent que no escolto, i aleshores no sabré què explicar-vos. Em tornaré més naturalista i parlaré dels pardals i del sol eixint a la vall del Loira? O em posaré en la pell del llaurador i el seu tractor? O potser a base de trobar-me cada dia els mateixos ciclistes farem amistat i quedarem els diumenges per fer una trentena de quilòmetres i dinar en un restaurant  a prop d’un dels castells del Loira amb botella de vi negre. Quant em faltarà per acabar com el tòpic del dibuix, del francès amb jersei de ratlles i boina que va a comprar la baguette i una ampolla de vi amb bicicleta?

Dibuix de Lin T.

Read Full Post »

Tot en un xip

Ja porto fets tres programes de ràdio parlant d’Internet a ràdio comarques, una emissora de Vilafranca que quan desconnecten ho fan amb aquella emissora, sí la dels d’això…eh, sí, del micro blau. El programa es diu Tot en un xip i anem tocant diferents temes, de moment han estat Gmail, Facebook, la orquestra Youtube, Spotify i Last.fm. La veritat és que la ràdio és un mitjà agradable, el més natural de tots diria, les càmeres de tele impressionen i tot el que es diu està en un guió, és més difícil deixar-te anar. En canvi en la ràdio tot pren l’aire d’una xarrada, i si esta és fluïda és perfecte. Crec que la cosa de moment queda prou bé. M’agradaria posar-vos un podcast però encara no ho gasten, tot arribarà.

Unes quantes ràdios velles de Frants.

Read Full Post »

Athletic!

Sense paraules, o potser si, Iribar, Guerrero, San Mamés, Pichichi, Bilbao, Kepa Junkera, Llorente, Urzaiz, Clemente, MCD, Toquero, Iraizoz, gabarra, ria, bakalao, Yeste, Etxeberria, punk. Futbol.

Read Full Post »

Qui es rasca es pica

Són molts els racons de món que estan en perill d’extinció però avui m’interesso a un que en certa manera em pertany, no obstant un lloc on hi he viscut un any sencer alguna cosa es mereix, la Lorraine. El dimoniet casat en la cantant pop i els seus amics volen fusionar la històrica Lorena (que en altres circumstàncies hagués pogut acabant sent un ducat independent com Luxemburg) en una sola entitat administrativa Alsàcia-Lorena. De fet ja sabem que hi ha gent que els distreu i s’ha distret a fer i dir coses rares d’este tipus, que si València és Catalunya, Castella i Lleó junts, Tortosa província de Tarragona, Bretanya a trocets i més exemples que no conec. Per tant, una vegada més, doncs no, la Lorraine té prou pes per ella sola com per mesclar-la.

Bandera de la Lorena.

Read Full Post »

Beirut – Mèxic

Un dia vas en el cotxe d’un amic a buscar eixa tenda de cerveses on n’hi ha tantes per a triar i a la ràdio, on mesclen notícies i música amb prou gust, et paix escoltar la veu de Beirut, eixe grup americà del que diuen que s’inspira Manel. Però després sonen uns vents que no saps on et porten però no massa lluny de casa, i després el comentarista, abans de donar pas al corresponsal a Guadalupe,  parla de Beirut i una banda de música que toca als enterros i a damunt em vaig entendre que eren jueus, però no, eren mexicans. Si no heu entès res no passa res, el video s’explica millor.

Read Full Post »

« Newer Posts