Mestalla, coronat. De valenciafootbaltickets.
Anit vaig fer un experiment, escoltar el València – Barça una part per Ràdio Nou i l’altra per Catalunya Ràdio. A banda dels comentaris que mereix el raquític web de l’emissora pública valenciana, l’experiment és decebedor. I no per coses que no sabés. Esperava que el Puyal serà més condescendent, al cap i a la fi per al seu imaginari València hauria de ser la capital de les terres al sud de Catalunya i si no m’enganyo la seua emissora es pot escoltar des del carrer Xàtiva. Però res, sense males paraules i dient outside en compte de fora de joc, però el llenguatge era bèl·lic i ni cosins ni germans, el València és un equip a arrasar en el camí cap a la victòria a la Lliga. Alguns jugadors xotos són vertaders artistes de teatre, males persones i farsants (allò del valencià i home de bé no pot ser estava en l’aire). A Ràdio Nou feien crida a una espècie de contuberni arbitral en contra dels xotos i sempre a favor dels de Laporta, eixe gran monstre que acumula tots els mals. Cap simpatia cap als veïns, eixe equip que es mou amb supèrbia pel món però que va tragar terra a Mestalla. En definitiva, que els il·lusos (amics, però il·lusos) que es manifestaven la mateixa vesprada per València ens faran creure que tot és bonic, i l’amic Eliseu farà baixar autobusos del Bages i el Llobregat per un dia, i després cada diumenge a escoltar el Puyal.
He de dir que sóc del Barça de tota la vida «per culpa» d’un cosí meu que ho era quan jo era menut (i era d’esquerres; ara és del PP i del València…, i no vull dir que hi haja una implicació directa en eixes dos aficions), aixina que no és cosa d’estudiar filologia catalana.
La transmissió en TV3 no té el mateix to i em semble prou ben feta. Fins i tot no van destacar gens que Villa anara tirant-se bacs –cosa que tant recriminava «l’artista» Marchena a tort i a Iniesta… De fet, el segon gol del València va ser quasi una demostració d’«innocència» de la defensa del Barça.
D’altra banda, sí, els il·lusos que passejaven per València (quasi els vaig fer companyia, però no em van entendre) n’eren una mica prou, d’il·lusos, però també fan falta il·lusions en algun moment. Ja els arribaran les dilucions.
oleí, Dani, oleí :p
sobretot pel final, ja ho saps
saps que sonaren Els Segadors i tot?
en fi, un beset!