Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Abril de 2009

Imatge del que no he fet, d’ann.inspain.

Divendres sant, a la feina (sí, treballava) em deien: oh là là veuràs el solet, la platja, el bon temps, les processons i la gent plorant d’emoció. Com tot en esta vida, la resposta i la realitat que ha vingut darrere ha estat més complexa que eixe conjunt de tòpics mal units. Divendres després de dinar preníem el cafè a Orléans, feia sol i estava arremangat, i de fet la vetlla m’havia passejat amb una samarreta subversiva pels carrers del centre. La mateixa nit del divendres València em rebia amb pluja i al coll d’Ares nevava, per a gran alegria de Canal Neu que han enviat un corresponsal especial tot el cap de setmana per gravar este fenomen rar i paranormal. Arribat al poble vaig saber que la processó havia estat suspesa i ningú va plorar per l’anul·lació. L’endemà em vaig passejar encara sota la neu que no volia quallar del tot i anava amb botes tot el dia. Diumenge el sol lluïa però amb un vent de dalt gelat, i mudats i adormits hem anat a la processó del encontre, a portar el pendó i saludar-nos amb l’altra comitiva. El perquè d’anar-hi a la processó podria desembocar en un atzucac de difícil escapatòria, simplement, en un poble, certes coses s’han de fer perquè sempre s’han fet.

Anuncis

Read Full Post »

Devastació al Abruzzo. Es pot veure com algunes cases estan en peu i d’altres no. Fotografia de Il mesaggero.

Li he llevat el títol del post a un programa de TV3, allà pels inicis dels dos mil, que ens va servir als que aleshores havíem escollit amb cautela les geociències com ofici que hi havia futur i matèria per a fer i pensar. En dies com avui malauradament es demostra. En riscos naturals es sol definir el risc com un producte entre la perillositat i la vulnerabilitat. La perillositat seria el que és intrínsec a la Terra, que en terratrèmols series les zones amb sismicitat. La vulnerabilitat estaria relacionada amb els béns exposats, més vulnerable una casa vella que un búnquer de formigó armat. Potser en alguna zona de Sibèria la perillositat és elevada però si no hi ha res a perdre com a bé, el risc és nul. No cal dir que a Itàlia avui el producte ha donat un resultat elevat.  Dins del producte es sol assumir la perillositat com un valor constant i si reduïm la vulnerabilitat reduirem el risc. Esta és la línia actual. No obstant, un geòleg  italià havia anunciat per les televisions que hi hauria un terratrèmol fort a finals de març, ja que la concentració de radó augmentava, i això és un indici de sismicitat, no sempre és així, pot fallar, no esta vegada. S’ha equivocat d’una setmana, què hauríem d’haver fet? Desallotjar amb pànic tota una província d’Itàlia, sense saber quan perdrien la seua casa? I si s’hagués allargat una setmana més?

En fi, tota la solidaritat amb els italians i italianes i  per a la nostra corresponsal que ha passat un mal dia.

Read Full Post »

Una torrada de xulles atemporal, de Nando Sànchez.

Arribes a casa cansat i poques coses et poden fer aguantar uns deu minutets de més el anar a dormir. Poques? Caic sobre el programa setmanal de TV Vilafranca, salto sense reparos la visita de Alarte i me’n vaig a la conferència d’Obrint Pas, sense perdre-hi massa temps, la gràcia d’Obrint Pas són ells i els seus concerts, no pas un llibre. I al final, l’especial de 20 anys de TV Vilafranca, esta setmana sobre la comissió de festes del 1988. El viatge a la Masà d’Ares per a comprar, amb cotxes vells i velles camises, el bou i la vaca de les festes,  és un deliciós document molt ben realitzat, i que no deixa de ser la plasmació en vídeo del llibre El bou de foc de Joan Francesc Mira, que sempre he tingut la impressió que estava basat a Vilafranca. Vint anys no són ni pocs ni molts, però les galtes roges i les boines que es veuen al vídeo ja abunden poc. I sobretot un es queda amb la sensació que en vint anys hem anat molt ràpid però la felicitat encara ens l’acaba donant una torrada de xulles, cansalada i botifarres.

Read Full Post »

« Newer Posts