Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2009

Els silencis de l’amfiteatre

P5300301Un quite de Juan Bautista.

Nîmes és una ciutat que respira tauromàquia. I res d’inscriure el teu nom al costat de Paco Camino i el Cordobés en un cartell de bous kitsch, la cosa va més enllà. Al museu taurí una parella amb la filla em diuen com han anat els bous pel matì, que ho escoltaven en directe a la ràdio. Entro en una llibreria taurina i em sorprèn el que s’arriba a escriure en francès sobre bous, tant que a Nîmes es convoca el premi Hemingway de narrativa curta taurina, en francès és clar. Entro a les arenes romanes, estaré dalt de tot, assegut damunt de pedres que esvaren després de dos mil anys de veure culs. Al meu costat una mare i una filla, com en sap de bous la dona! Darrere uns de poble, més sorollosos, l’home és dels que es fa kilòmetres de poblet en poblet per veure bous, de carrer i de plaça. Les dones, elles, de primeres es mostren enamorades per Sebastien Castella, l’heroi local. Sabran els francesos del nord, ara que no guanyen al Roland Garros, ni el Tour, ni moltes altres coses, que tenen un dels pros de la tauromàquia? Sona Carmen de Bizet, ix el cavall de la clau, i la gent acompanya amb les palmes. Com deuria veure la plebe romana miop un combat entre gladiadors des d’allà dalt? A l’eixida del primer bou ja vaig copsar que no seria la vetlla, potser perquè el que va passar a la vetlla va ser fort. A mi em van tocar bovets de plastilina de Jandilla. El tocayo Daniel Luque va ser l’únic que va arrencar eixos olés forts i amb accent provençal. La dona del costat mirava amb els binoculars el traje en negre i tabac de Nicaragua com deien al Midi Libre avui. Estava entusiasmada. Mira, es mou desplaiet, sense grans moviments, suaument. Doncs això.

P5300302

Anuncis

Read Full Post »

Hare krishna

Els platerets dels hare krishna, de GIOS.

Venia de l’estació i escoltava com una música de fons, com cascabells i tambors. Semblava música de hare krishna. I ho eren. Ens hem creuat, ens han saludat amb la mà, els he retornat la salutació i els paios han fet una cara de felicitat que ni un culé el dimecres per la nit. No sé que pensarien si visqueren en un poble on tots es coneixen i es saluden amb un iep! Estarien en el karma absolut?

Read Full Post »

La modernor va per barris

Alguna cosa m’hauria d’haver enganxat Barcelona en cinc anys passats, i si no va ser el Barça haurà de ser la rumba. Com ara em perdo els saraus i les presentacions de discos amb passe d’amic, habito els myspaces i importo en sòlid de quan en quan. Els últims dos productes me fa goig mostrar-los. El primer perquè és un grup que sé que han hagut de voltar per saletes de mal nom, per  concerts de mal pagar i amb quatre gats a la barra, i ara em vénen amb un disc que sona bé amb els mateixos aires gamberros de sempre. Es diuen Impagaos i no us espereu el grup multicultural amb un paio tocant el ventilador de tant en tant. No lo intenten en su casa potser no aporta de primeres la canya que tenen en directe  però acaba enganxant. El segon producte rumbero és el recopilatori Achilifunk 2, que elabora amb tot el mimo del món Txarly Brown, personatge polifacètic de la nit barcelonina. Si algú vol saber perquè val la pena encara avui comprar discos és per trobar-nos no només el compacte sinó un disseny, un llibret i un producte que dóna gust tindre’l a la mà. En este segon volum ens trobem remescles de cançons rumberes d’ara i de fa anys passades per un filtratge dur, i ens apareixen temes que no sabem si vénen de Kingston, de Bristol o del carrer la Cera. La modernor és relativa i va per barris, els cassetes de gasolinera no estan tan a lluny de Nova Orléans (i de la vella també).

Como llueve de Los Impagaos.

Read Full Post »

P5020186Panells electorals a Flandes.

La campanya electoral per les europees ha començat. De moment no he vist massa cartells, però si els vull veure, sé que els hauré d’anar a buscar a la zona habilitada davant dels col.legis electorals, amb un plafó per a cada partit, ningú té més o menys espai, tots per igual. No m’agrada de vegades ser pesat i dir mireu a França (o a Bèlgica com es veu a la foto) això ho fan millor, però en este aspecte no em puc aguantar, ací estan lluny de la lluita per la farola que fem a casa nostra, el real debat no està en qui té millor cara. Nosaltres parlem de medi ambient, fem el balanç de carboni d’una cagada d’ocell o d’un suc de taronja i en canvi penjarem i multiplicarem per deu mil el careto plastificiat d’un ecosocialista, d’un liberal, d’un independentista  sèrie A i d’un independentista sèrie B.

Read Full Post »

El nostre Obama

Obama

Obama, el bou d’enguany.

Els companys majorals de Sant Antoni sabran de que parlo, i a la resta els ho explicaré: per la festa de Sant Antoni, entre moltes altres activitats per guanyar un poc de diners, hi ha el sorteig d’un bou amb les paperetes que es vénen els dissabtes de mercat. Jo, que m’he aventurat a ser majoral a l’exili, em veig obligat a escampar les paperetes del bou per França. Avui n’he venut unes quantes, ben fàcil, estic en una regió rural on diuen que hi ha tres vaques per habitant i el valor d’un bovet és apreciat. A la faena ho tinc més complicat, només de fer comprendre a un parisenc el per què de fer una festa igual tots els anys i que cada any hi ha uns majorals diferents va costar-me Déu i ajuda. Els grans estudis de grans escoles no ho poden explicar tot, afortunadament.

Read Full Post »

Fotre

Estirant la llengua al màxim podríem dir que:

jo m’he fotut una paella, que els valencians se’n refoten de tot, i tu què fots contra la crisi?, que ells es foten fins el cul d’herba, que a la Celestina li han fotut el pèl al banc, que el becari no fot brot, que algú ha fotut un clau al lavabo de la facultat i que tot el camp fot el camp.

Tanta riquesa de vocabulari pot trobar-se en un mail entre companys de feina. I entre còpies, CC, CCI, forward, per a tu o per mi, això passa a una bústia francesa que no comprèn res i Google traductor dóna resposta. I fote’t en contacte amb Y passa a ser va enculer Y. I a l’inversa no necessita pas massa traducció.

Read Full Post »

Engolir

Esta és la setmana de la censura, vull dir que és una setmana on s’ha fet més evident amb la xiulada al rei a Mestalla. Però hi ha coses més subtils que vaig descobrint d’ençà que estic a França. Fa uns dies vaig veure un reportatge sobre la família real sueca i tot seguit en venia un sobre Juan Carlos I, molt políticament correcte, però en un moment van treure la gran bronca que es va produir a l’arbre de Gernika quan el rei hi va anar allà a l’any 1981. Prometo que mai havia vist eixes imatges, per cada vegada que es passen el cop d’estat de Tejero en qualsevol dels mil programes de la transició no havia vist mai la xiulada al rei a Gernika. Potser és casualitat, però crec que no m’enganyo si dic que no són molt conegudes. Avui a la televisió un nou cas, esta nit és l’eurovisio i la maquinària nacionalista francesa es movia en favor de Patricia Kaas. EL 68 haurien d’haver guanyat però es va produir el que sembla ser el sol cas de manipulació del concurs, Franco volia que guanyés Massiel i havia comprat a les altres televisions europees uns quants programes. Mai ho havia escoltat, cosa normal si els que parlen a l’eurovisio a les televisions espanyoles encara són els mateixos del 68. Vaja, que cada dia veiem més clares les esquerdes d’una transició basada en engolir.

Actualitzo: els de la Sexta van posar el tema de Massiel d’actualitat l’any passat. I sento no trobar el video de Gernika al youtube.

Read Full Post »

Older Posts »