Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 1/06/2009

Ametles verdes, de Juan Carrasco.

He passat pel supermercat (o millor dit hipermercat) i per tant això li resta uns quants punts de romanticisme al que diré, si hagués anat al mercat ja seria el súmmum. Bé, després de l’hivern, amb les maçanes de càmara, les bananes de Martinica i els kiwis, ara ja tenim fruita del temps! Quins colors vius, quantes ganes de tastar-les, voltava entre els basquets com un pres acabat d’eixir. Les nectarines menudetes del Rosselló (res a veure amb les de Benissanet), els melons grocs, uns basquets d’albercocs de Nimes i cireres de la regió d’Orléans, que per fer-les més autèntiques li posen la fotografia del llaurador per a que no tinguem dubtes de l’origen. No, si de punyetes ja se n’inventa Monsieur Leclerc, però la gràcia estaria en saber si Leclerc li les compra directament o bé passen per un centre logìstic que està a tres-cents kilòmetres. També m’ha fet molta gràcia trobar ametles verdes, sempre ho havia fet com un producte no comercial, de prendre’n alguna vora el camí i trencar-la amb dos pedres, però allí estava el basquet. Crec que si trobo molts productes rars de casa al supermercat li ho he d’agrair a la colònia portuguesa i marroquina d’Orléans. El cas és que com diuen els francesos, j’ai craqué (he petat en argot d’enginyeria geològica del meu temps),  i m’he comprat fruita per donar i vendre, però no podia més, l’hivern a base de maçanes i peres de càmara no deixa de ser una extensió temporal de la tortura de les cantines universitàries. Ells ho portaven bé, la fruita en almívar i per damunt de fullaldre ja els hi sembla fruita, per a mi és  postres de diumenge. Avui ja és una mica més estiu.

Anuncis

Read Full Post »