Un llibre a mig llegir i un film per veure, la llista és llarga.
L’altre dia em van demanar que fes una xicoteta nota autodescriptiva arrel del premi de Llibres ebrencs, citant influències i referents. Un compromís. Seria molt bonic citar un prosista finès que va morir d’un orgasme fatídic, però només em venia al cap Orwell, Torrent, Atxaga, Moncada i Monzó. Fins avui he llegit prou, per sobre de la mitjana, però em falta molt per llegir. No conec res de la literatura asiàtica, encara no he llegit Lolita, avui he començat amb Capote i un de Cortazar el vaig haver de tornar a la biblioteca completament impol·lut perquè el vaig començar en un dia de viatge de tren que el tracatrà em va adormir (ho sento Maria). Massa llibres, massa discos, massa pel·lícules, massa varietats de raïm i massa fermentats d’ordi per a una vida amb jornada laboral, nits per a dormir i altres ocupacions 2.0. Com s’ho fan els que tenen la història del rock al cap? Quan un cronista del tour de França parlant d’una etapa plana entre girasols em parla d’una escena d’Ava Gardner em cau la baba, jo mai podré inserir Ray Charles en una crònica de bous de carrer.
el cadafal 
Sense cap dubte, me pareix una de les grans preocupacions d’aquesta societat 2.0.
Ja deia Joan Garí que tant debò puguera viure tres o quatre vides per tal de poder llegir, vore i escoltar tots els llibres, pel·lícules i músiques que tenia intenció de devorar.
Què gran
Jo estava mig pensant hui què llegiré este estiu i què triare… Perquè sí, massa llibres, massa pel·lis, massa enderrocks endarrerits sense llegir… xD
Vaig llegir fa dos setmanes Obabakoak d’Atxaga, i bé, bona pinta. Després vaig descobrir que tenia llibres per casa d’Atxaga de literatura infantil de quan era menuda i jo sin saberlo.
Què, te’n vens la setmana que ve al bou del Grau Vell o a Puçol? xDD Estàs convidat a berenar xD
Dona, d’Atxaga deus tindre memòries d’una vaca, el llibre que més vegades he llegit!
Espere que el Capote siga Other voices, other rooms. I sobre Cortázar, no et preocupes, quan siga el moment t’enlluernarà…
Doncs sí, el día no té 25 hores, tots estem igual.
PD: T’he posat a la llista d’enllaços del meu bloc; espero que no t’importe 😛