Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2009

L’any passat, en poc d’un mes, vaig encadenar dos de les dos festes més grans dels Països Catalans (feia temps que no escrivia tal concepte): Patum de Berga i Sant Joan de Ciutadella. Enguany hagués repetit de grat a les dos, però per totes dos festes estaré a Teheran i l’Iran. Un altre any serà, i del que veuré per allà ja us explicaré, el cadafal s’actualitzarà quan se podrà.

Un clip del ball dels nans nous de Patum, dedicat a Víctor i el Dj, patumaires del sud. Només de veure’l se m’eriça la pell.

Anuncis

Read Full Post »

Fotografia de domingofatidico.

Em va agafar un dia la benada i sense parar-me massa a pensar em va eixir un conte modern i futurista sobre el sense sentit de la nostra societat, de la pèrdua d’importància de factors com el temps o la distància, de l’oblit de la funcionalitat de les coses,  l’època de les alegries compartides en xarxa. Ara el torno a llegir i em sembla una gran marxada de pilota, però la ciència ficció ja ho té això. El cas és que ha agradat a algú i l’han premiat a la fira del llibre ebrenc de Móra d’Ebre, on començo a ser reincident. Sense voler-li llevar l’ofici a l’Almudena, vist que el que vaig escrivint agrada a la gent, potser va sent hora d’assumir ser escriptor amateur. I tu què fas? Les jornades enginyer geòleg i a estones escric. No sona del tot malament.

Quan Llibres ebrencs publique el relat ja el posaré, no vull antincipar-me. I de fet, el corregiré, que li he trobat algunes i sense accent (maleït teclat francès). Coses d’enviar-lo ràpid i a deshora.

Read Full Post »

José Bové, un triomfador de la nit. De Yohan Bonnet.

Parlaré de les eleccions, però, en el fons, per a què? Hem votat per un conglomerat jurídic-administratiu tan complexe que no el comprèn ni Cristo (s’ha abstingut), no sabem si els que hem votat van a Estrasbourg o Brussel·les, ni té cap sentit que es  voten uns partits si després en són uns altres que es remesclen. A Europa ens creiem tan bona gent com per donar lliçons de ciutadania, de respecte dels drets humans i de progressisme a la resta de planeta i després l’extrema dreta ens puja per la barba. Un país vota en contra de la constitució europea i al final se l’acabarà tragant, les preguntes als referèndums haurien de ser: a les bones o a les males. Diuen que s’ha parlat poc d’Europa durant la campanya, però el problema és que quan no estem en campanya no sabem que fa la gent que enviem (menys Romeva) i tenim la sensació que ser eurodiputat és com la jubilació ben pagada dels polítics (ves-te’n que ací molestes). La cosa ja no es tracta d’euroescepticisme sinó d’escepticisme. Això sì, estic tranquil, Leire Pajin, ens ha anunciat un fenomen d’abast mundial.

Read Full Post »

Reciclatge democràtic

Una llista de la compra, d’un personatge que les penja al flickr!

El meu vot de ciutadà europeu no abstencionista espera un carter al fons d’una bústia del meu carrer. Prèviament havia recollit el sobre amb totes les paperetes a correus. La primera  papereta del sobre era la de Iniciativa Internacionalista, serà que amb la jugada a l’últim minut van haver de refer tots els sobres. El que m’ha indignat és que algú ha decidit que Maria en valencià no porta accent. Deu tindre el nom al DNI en castellà pot dir algú, però no, Josep Maria no és José María. Si no hi hagués un accent en una papereta en castellà, l’endemà al ABC ja hi hauria un il·luminat dient que clar, amb l’educació bilingüe que han tingut, així escriuen en castellà els funcionaris que fan les paperetes, i al revés en canvi, tot es tolera, com si tinguérem un sistema ortogràfic de segona. Al remat, m’han sobrat unes quantes paperetes, n-1 per ser precisos. Ara podré fer-me notetes per anar a la carnisseria a comprar vedella damunt la papereta dels antitaurins, deixar-li una nota a la C. sobre un nacionalista asturià, anotar-me un telèfon sobre els socialistes i anotar un codi de la compra d’un billet de tren per a baixar a l’aplec dels Ports sobre la del PP. Visca el recliclatge.

Read Full Post »

Ametles verdes, de Juan Carrasco.

He passat pel supermercat (o millor dit hipermercat) i per tant això li resta uns quants punts de romanticisme al que diré, si hagués anat al mercat ja seria el súmmum. Bé, després de l’hivern, amb les maçanes de càmara, les bananes de Martinica i els kiwis, ara ja tenim fruita del temps! Quins colors vius, quantes ganes de tastar-les, voltava entre els basquets com un pres acabat d’eixir. Les nectarines menudetes del Rosselló (res a veure amb les de Benissanet), els melons grocs, uns basquets d’albercocs de Nimes i cireres de la regió d’Orléans, que per fer-les més autèntiques li posen la fotografia del llaurador per a que no tinguem dubtes de l’origen. No, si de punyetes ja se n’inventa Monsieur Leclerc, però la gràcia estaria en saber si Leclerc li les compra directament o bé passen per un centre logìstic que està a tres-cents kilòmetres. També m’ha fet molta gràcia trobar ametles verdes, sempre ho havia fet com un producte no comercial, de prendre’n alguna vora el camí i trencar-la amb dos pedres, però allí estava el basquet. Crec que si trobo molts productes rars de casa al supermercat li ho he d’agrair a la colònia portuguesa i marroquina d’Orléans. El cas és que com diuen els francesos, j’ai craqué (he petat en argot d’enginyeria geològica del meu temps),  i m’he comprat fruita per donar i vendre, però no podia més, l’hivern a base de maçanes i peres de càmara no deixa de ser una extensió temporal de la tortura de les cantines universitàries. Ells ho portaven bé, la fruita en almívar i per damunt de fullaldre ja els hi sembla fruita, per a mi és  postres de diumenge. Avui ja és una mica més estiu.

Read Full Post »

« Newer Posts