Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Agost de 2009

Prohibit el pas, bou al carrer.

Postal ben estiuenca a l’arribar a casa, un  autocar italià encallat en una cantonada de carrers estrets del centre d’Orléans. Cua de cotxes esperant la maniobra d’alliberació, que a sobre de la calor i la mala gaita que dóna treballar en agost, han d’aguantar els turistes. Gent des de la vorera mirant, algun dirigint. Suor, suor al coll, suor al front, suor a les mans del xòfer italià que deuria estar maleint (cazzo!) el GPS – posarem que tenia veu femenina i es deia Ana Rita – que l’havia aconsellat anar per allà. De vegades els GPS ens arreglaran la vida, però d’altres ens duen fins la gola del llop. La imatge del autocar italià era festiva, potser perquè esta setmana tot té caire festiu, però segur que avui, demà i passat demà en un poble de Castelló, un autocar de turistes, un camió repartidor de coca-coles o un 4×4 de Barcelona, s’han trobat en un carreró sense eixida, o tallat, o de mala girada, perquè l’Ana Rita de torn no diu que són festes i fan bous. Me n’alegro d’estos fracassos relatius de la tecnologia.

I res, que a partir de divendres el cadafal està en festes, i això s’actualitzarà poc.

Anuncis

Read Full Post »

Crec que avui he estat en un dels llocs més estranys de França que i no ix a la portada de les guies, una muntanya escenari d’una batalla de la I Guerra Mundial que pertany al govern canadenc i que l’ha convertida en un memorial per als soldats canadencs morts a la batalla, és a dir, que en un moment anava per una carretera entre cicloturistes i passejants i he passat de França a Canadà. Pertànyer al Canadà vol dir que els guies i els guàrdies del bosc són canadencs i van vestits un poc com els canadencs que trobem a les pel·lícules i als Simpsons -com si tots foren forestals amb pantalons  curts verd caqui – i que l’anglès és llengua oficial. Al lloc hi havia molts turistes anglosaxons (canadencs?), molts més dels que es troben a Arras, que és la ciutat més propera a la muntanya. Un dels punts més curiosos és que hi havia una senyal que avisava que es circula per la dreta, no fos cas que hi hage algú que aterre directament a la muntanya o no se n’hage donat compte abans que a Europa continental es circula per la dreta. A banda de les curiositats el lloc dóna molt respecte, hi ha una part plena de cràters generats pels obusos que ara estan coberts d’herba i de pins i a dalt de tot del turó, que era el punt de les línies enemigues a batre, ara hi ha un enorme monòlit de pedra blanca calcària amb els noms de totes les víctimes canadenques. Moltes, massa morts, per una guerra ben estúpida que a sobre es va acabar a mitges. I segones parts…

Read Full Post »

« Newer Posts