Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 11/01/2010

Mon pote

Michoacán, de Marce Campos.

La normalitat, l’estatus de majoral de Sant Antoni, les adverses condicions climatològiques del cap de setmana, la dolçor de la confitura de carabassa i el goig d’entrar al poble amb les barres formarien un post, o dos o tres.

Però la vida, perquè d’això també se’n diu vida, té altres prioritats, i un amic mort al proper Mèxic passa per sobre de tot. Ell, belga i ros, té molta culpa de que Mèxic em sigue un país proper: el mezcal, els frijoles, la Corona i els narco-corridos. Ell va ser l’erasmus  trencaesquemes que aprengué català i castellà a la vegada xafant el maleït tòpic instaurat per Una casa de bojos. Era un aventurer, un bohemi, el vividor que alguns voldríem ser i no ens atrevim, un rodamón que sense esperar-te’l apareixia per la porta i et portava unes cerveses del seu pla país. Au revoir mon pote.

Anuncis

Read Full Post »