Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2010

Papapaparapa

Crec que més d’una vegada he postejat les cançons de l’estiu d’esta casa, que no tenen per què correspondre a discos d’enguany. són cançons d’eixes que transmeten bon rotllo, que s’han creuat a la teua vida en el lloc, circumstàncies i moment oportú, com per exemple m’ha passat amb la de l’anunci d’Estrella. Segurament algú a hores d’ara ja l’haurà avorrit amb el seu papapapà però jo – i molts – hi hem caigut.

Encara més mediterranis que els australians The triangles són els Amanida Peiot, que també me’ls vaig creuar este mes de juny (en persona!), i que també acompanyen este estiu, com per exemple fa un ratet quan estava escurant els plats.

La llista 2010 seria llarga però també hauria d’incloure Cesk Freixas i la seua rambla del poble sec, l’impressionant mix Ai ai ai & Massilia Sound System, la rumba de la Casa Azul, els Falsos i absurds de la Gossa Sorda, alguna de Vanessa Paradis, Maria Hernandez de la Troba, Carles Dénia, la crêpe aux champignons de Olivia Ruiz i Nantes de Beirut.

Read Full Post »

Per segona vegada en dos anys vaig estar a les festes de Sant Joan de Ciutadella a Menorca. Juntament a uns quants amics ens hem enamorat d’esta festa medieval, religiosa i cavalleresca. Ens coneixem la música de memòria, ens estudiem la història i els personatges que hi intervenen i intentem viure els actes com un ciutadellenc més, tot i que sabem que això mai serà possible perquè és senzillament impossible. El curiós és que és una festa que tot i estar molt massificada, guarda un percentatge prou elevat de participants de Ciutadella, entremig dels cavalls pocs guiris hi ha, a diferència dels guiris que ens podem trobar corrent pel carrer Estafeta. No obstant, de tant en tant, quan pel que sigue un foraster es posa on no es pot, o fa alguna bestiesa, la reacció d’alguns ciutadellencs és un contundent crit de no en volem cap que no sigui d’aquí. No és res de nou, també passa a Patum o a Sanfermin. Amb açò no vull fer passar els ciutadellencs per uns salvatges xenòfobs, se’ls ha de comprendre, analitzem-ho. Per un destí diví, el mateix que  també tenen a Berga, Segorbe o Pamplona, Ciutadella té una festa exquisida i els seus habitants n’estan ben cofois. I la festa era només per a ells fins que un dia va aparèixer el turisme, la declaració de festa d’interès turístic nacional i tot això. Llavors arriba una figura, el turista, que si bé deixa uns dinerets a la ciutat, suposa un destorb per el desenvolupament normal dels jaleos, la festa es massifica i es genera un risc lligat al inconscients que no saben de què va la cosa. Els forasters, per tant, passem a ser del bàndol enemic. Està clar que no tots fem l’idiota, però tanmateix només pel fet d’estar allà ocupem un metre quadrat de carrer que si no hi forem el guanyarien en espai els ciutadellencs. La qüestió no és senzilla, els de fora hem de renunciar a anar-hi? S’ha de limitar la publicitat? Com evitar els ignorants de la festa que la posen en perill? De moment sembla que els packs turístics menorquins eviten fer massa publicitat de Sant Joan, per així tindre els guiris consumint als seus bars en comptes de beure pomada pels carrers de Ciutadella. Per un altre costat la publicitat d’Estrella és una clara apologia de la festa de Sant Joan de Ciutadella i de fet a alguns menorquins no els feia massa gràcia eixa publicitat de la seua festa, senzillament perquè no fa falta ningú més. Lamento, arribar al final d’este post un tant llarg i no tindre una opinió clara, potser perquè jo, foraster, vull poder seguir gaudint d’esta festa tal com és i això passa necessàriament per evitar la massificació. Possiblement si Hemingway vegere avui San Fermin pensaria alguna cosa pareguda al que vinc de dir i sabent que una vegada més estaria d’acord amb Ernest me’n vaig a dormir més tranquil.

Read Full Post »

Opi

Un fumador d’opi, de Ivan Cumbres.

No és que este blog estiga de vacances, ni en crisi, ni res, només que he tingut poc temps esta última setmana per dir alguna cosa amb senderi.

Tants dies donen per acumular tota una sèrie de temes que podrien donar per a un post. Sense anar més lluny, si ara estic davant l’ordinador i no mirant la tele (partit entre Alemanya i Austràlia) és perquè estic fart de la maleïda trompeta sud-africana, és senzillament atronadora. Es tracta d’un xoc cultural o fins i tot al mateix Desmond Tutu li deu parèixer infame?

Seguint amb el futbol, les eleccions del Barça estan tenint un seguiment mediàtic que segur que no tindria qualsevol elecció pública. Amb la que està caient i que el debat, l’acalorament, la confrontació, la polèmica i les paraules elevades de to siguen per unes eleccions d’un club de futbol privat on només han votat 50000 persones diu molt de la sobredosi d’opi de la nostra societat. El mateix opi també el servixen a França, on la subsecretària d’estat va tindre el coratge de criticar els bleus per quedar-se en un hotel de luxe tal com va l’economia i enlloc de trobar-nos respostes del tipus: doncs té raó la dona, va i li cau una bronca magnífica del seu propi govern i els jugadors l’han boicotejat. Més opi al sud dels Pirineus, on la prima pactada pels jugadors de la roja hauria de ser motiu de vaga general, barricades i més formes d’expressar la ràbia. Mentrestant es retalla el finançament per a la recerca. I m’entren unes ganes terribles d’acabar el post amb quina merda.

Read Full Post »