Crec que més d’una vegada he postejat les cançons de l’estiu d’esta casa, que no tenen per què correspondre a discos d’enguany. són cançons d’eixes que transmeten bon rotllo, que s’han creuat a la teua vida en el lloc, circumstàncies i moment oportú, com per exemple m’ha passat amb la de l’anunci d’Estrella. Segurament algú a hores d’ara ja l’haurà avorrit amb el seu papapapà però jo – i molts – hi hem caigut.
Encara més mediterranis que els australians The triangles són els Amanida Peiot, que també me’ls vaig creuar este mes de juny (en persona!), i que també acompanyen este estiu, com per exemple fa un ratet quan estava escurant els plats.
La llista 2010 seria llarga però també hauria d’incloure Cesk Freixas i la seua rambla del poble sec, l’impressionant mix Ai ai ai & Massilia Sound System, la rumba de la Casa Azul, els Falsos i absurds de la Gossa Sorda, alguna de Vanessa Paradis, Maria Hernandez de la Troba, Carles Dénia, la crêpe aux champignons de Olivia Ruiz i Nantes de Beirut.
Grande! acabar d’actualitzar i immediatament entrar ací… jo diria casualitats, que porte tot el dia entre el papapapà i alguns temazos de Beirut : )
Ens vorem a l’Aplec com cada any, no? xD
al aplec estarem, tot i que enguany jo estaré del altre costat de la barra.
M’encanta el vídeo, papapapà en estat pur!
I love Nantes, the song is so nostalgic.