Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2011

Abadejo

Torno a estar per el Carib, a Martinica, com sempre. Acabo d’arribar del supermercat per omplir la nevera d’unes quantes viandes amb el que anar sobrevivint durant estes tres setmanes.

Un dels productes més típics de la cuina antillesa són els acras, que no deixen de ser croquetes d’abadejo. Sorprèn que l’ingredient de base en la cuina tradicional d’una petita illeta del Carib sigue precisament l’abadejo, peix per excel·lència dels llocs de secà llunyans de mars i oceans, provinent de les mars gelades del nord d’Europa. I per què? Segons em van dir, durant molt de temps els esclaus, els reiaios dels martiniquesos del segle XXI, no tenien dret a pescar i només se’ls deixava menjar abadejo. D’ací vindria l’origen i per això se comprèn que els supermercats tinguen una selecta secció dedicada a l’abadejo. Avui doncs, m’he comprat uns quants filets d’abadejo salat, que dessalaré i que fregiré tal com es fa per exemple amb l’abadejo que es dóna per dinar als participants a la malea de Sant Antoni de Vilafranca. L’abadejo, un producte de luxe que abans era el peix dels pobres i dels desgraciats, ací i a la Xina popular que diria aquell.

 

 

Anuncis

Read Full Post »

Engolits per la rutina, faena, casa, casa, faena, les passades pel supermercat poden acabar sent moments postejables. Més encara si el supermercat és exclusivament bio, com el d’avui. Ja fa uns dies, entre uns amics que de tant en tant ens proposem sopar bé, vam provar de fer un sopar amb productes ecològics, de temporada (al gener no hi ha tomates) i a poder ser que no vingueren de les antípodes. Aixina vaig descobrir un dels supermercats ecològics d’Orléans. Per fora és un supermercat normal, amb pàrquing i carrets de la compra que no necessiten moneda. Quan hi entres els primers prestatges fan un poc de temor, amb invents com la salsitxa de frankfurt vegetariana, pinsos per prendre de bon dematí i altres productes estranys que estan entre l’esoterisme i un ecologisme errant. Eixes són les estanteries que partixen de la premissa que el menjar bio és menjar sa, equilibrat amb un mateix i si és vegetarià millor que millor. Falsa premissa perquè durant segles reis i virreis patien – i morien – d’atacs de gota causats per l’abús de productes ecològics. Cal anar al darrere del local, més amagat, per trobar el vi biològic, el xocolate,  els pimentons i les tomates -de temporada i d’Almeria of course!-, les bayas de Goji i uns trossos de cansalada d’un bacó que possiblement va viure bé. Quan fas la cua per pagar te’n vas en la sensació que els motius que porta la gent a evitar el Carrefour o el Auchan per anar allà canvien per cada casa. Uns hi van fruit del esnobisme que acompanya l’ecologisme, altres hi van per la premissa del menjar sa, altres per pura militància. Jo hi vaig per certa formatació professional, col·legues i col·legues buscant aigua, col·legues i col·legues netejant-la, col·legues i col·legues protegint-la. Això es pot salvar.

Read Full Post »