Torno a estar per el Carib, a Martinica, com sempre. Acabo d’arribar del supermercat per omplir la nevera d’unes quantes viandes amb el que anar sobrevivint durant estes tres setmanes.
Un dels productes més típics de la cuina antillesa són els acras, que no deixen de ser croquetes d’abadejo. Sorprèn que l’ingredient de base en la cuina tradicional d’una petita illeta del Carib sigue precisament l’abadejo, peix per excel·lència dels llocs de secà llunyans de mars i oceans, provinent de les mars gelades del nord d’Europa. I per què? Segons em van dir, durant molt de temps els esclaus, els reiaios dels martiniquesos del segle XXI, no tenien dret a pescar i només se’ls deixava menjar abadejo. D’ací vindria l’origen i per això se comprèn que els supermercats tinguen una selecta secció dedicada a l’abadejo. Avui doncs, m’he comprat uns quants filets d’abadejo salat, que dessalaré i que fregiré tal com es fa per exemple amb l’abadejo que es dóna per dinar als participants a la malea de Sant Antoni de Vilafranca. L’abadejo, un producte de luxe que abans era el peix dels pobres i dels desgraciats, ací i a la Xina popular que diria aquell.
el cadafal 