Abans d’entrar a examen, per Inti Garces.
Michel es va alçar abans que li sonés el despertador, havia dormit molt malament amb aquell neguit de qui té una jornada important davant els seus ulls. Sempre li passava quan se n’anaven amb els companys d’escola de viatge de final de curs o de setmana blanca cap a una estació alpina dels Pirineus. Així tenim a en Michel alçat abans que ningú a casa, regira l’armari i es busca aquella samarreta que li porta bona sort – la del primer bes al parc, la d’aquell meravellós dia amb els amics a Futurescope – i baixa a la cuina, es prepara l’esmorzar, torrades ben carregades de mantequilla i confitura casera de fruites roges, la ràdio diu que avui comencen els exàmens del BAC. No li agrada que li ho recorden de bona hora i canvia cap a una ràdio musical. Prompte és l’hora i ha d’anar a la parada del autocar, marxa de casa quan sa mare amb el batin li dóna una besada al front, li desitja sort i la mare es queda pensativa, asseguda a sobre d’un esglaó, li eixirà ministre, enginyer, científic boig pelut o manescal?
A Michel li demanen que escriga el seu nom complet, amb el nom del avi patern i patern, davant d’un sobre, també li verifiquen la identitat, no siga que es faça passar per qui no és. Un home rígid comença a repartir els exemplars dels exàmens, comencen amb el de matemàtiques. A les 8h30 en punt, ell, i milers més, comencen a examinar-se. La primera pregunta és un exercici de probabilitat, se li donen relativament bé. Després li vénen unes integrals i s’encalla més, dubta, sua, fa voltar el bolígraf amb la mà i quatre hores més tard acabarà amb la mà tacada de negre i només convençut del que ha fet al primer exercici. Un cop fora a la cafeteria del institut li diran que eixe primer exercici no valdrà, que la vetlla hi havia hagut una filtració de la primera pàgina del examen i que corria per les xarxes socials com la pólvora, però Michel no s’havia connectat. El que vindrà després ja formarà part del destí, Michel no anirà ni a la seua primera opció, ni a la segona, ni tant sols a la tercera, anirà a la universitat d’una ciutat més llunyana de casa, i ell, que volia ser manescal acabarà sent bioquímic, la bella estudiant de 1r de veterinària que li estava destinada mai la trobarà però coneixerà la Mariona que cuina per xuplar-se els dits.
Escrit amb tota la consideració pels estudiants que s’han vist afectats per esta putada.
el cadafal 