Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2011

Examen vital

Abans d’entrar a examen, per Inti Garces

Michel es va alçar abans que li sonés el despertador, havia dormit molt malament amb aquell neguit de qui té una jornada important davant els seus ulls. Sempre li passava quan se n’anaven amb els companys d’escola de viatge de final de curs o de setmana blanca cap a una estació alpina dels Pirineus. Així tenim a en Michel alçat abans que ningú a casa, regira l’armari i es busca aquella samarreta que li porta bona sort – la del primer bes al parc, la d’aquell meravellós dia amb els amics a Futurescope – i baixa a la cuina, es prepara l’esmorzar, torrades ben carregades de mantequilla i confitura casera de fruites roges, la ràdio diu que avui comencen els exàmens del BAC. No li agrada que li ho recorden de bona hora i canvia cap a una ràdio musical. Prompte és l’hora i ha d’anar a la parada del autocar, marxa de casa quan sa mare amb el batin li dóna una besada al front, li desitja sort i la mare es queda pensativa, asseguda a sobre d’un esglaó, li eixirà ministre, enginyer, científic boig pelut o manescal?

A Michel li demanen que escriga el seu nom complet, amb el nom del avi patern i patern, davant d’un sobre, també li verifiquen la identitat, no siga que es faça passar per qui no és. Un home rígid comença a repartir els exemplars dels exàmens, comencen amb el de matemàtiques. A les 8h30 en punt, ell, i milers més, comencen a examinar-se. La primera pregunta és un exercici de probabilitat, se li donen relativament bé. Després li vénen unes integrals i s’encalla més, dubta, sua, fa voltar el bolígraf amb la mà i quatre hores més tard acabarà amb la mà tacada de negre i només convençut del que ha fet al primer exercici. Un cop fora a la cafeteria del institut li diran que eixe primer exercici no valdrà, que la vetlla hi havia hagut una filtració de la primera pàgina del examen i que corria per les xarxes socials com la pólvora, però Michel no s’havia connectat. El que vindrà després ja formarà part del destí, Michel no anirà ni a la seua primera opció, ni a la segona, ni tant sols a la tercera, anirà a la universitat d’una ciutat més llunyana de casa, i ell, que volia ser manescal acabarà sent bioquímic, la bella estudiant de 1r de veterinària que li estava destinada mai la trobarà però coneixerà la Mariona que cuina per xuplar-se els dits.

Escrit amb tota la consideració pels estudiants que s’han vist afectats per esta putada.

Anuncis

Read Full Post »

Malgrat tot

El moviment dels indignats m’ha agarrat en època de sequera inspirativa i este blog si no té totes les flors marcides ben a prop deu estar. Corren mals temps per a la blogosfera, tant activa i substancial que ens semblava fa uns cinc anys, i ara l’energia se l’enduen 140 caràcters que podem escriure des d’un vagó de tren o dalt d’un cingle. En cinc anys ja no sé com estarem, jo tinc poques dots de vident per a estes coses, el que està clar és que les pelis futuristes dels anys 60 o 70 s’imaginaven i somiaven amb moltes coses però el twitter mai se’ls va passar pel cap.

A mi, des de la distància, per moments el moviment dels indignats m’ha recordat les darreres manifestacions contra la guerra que fèiem el 2003 a Barcelona, quan la guerra d’Irak ja havia començat i ens concentràvem al passeig de Gràcia per tirar avions de paper a la borsa mentre uns il·luminats volien fer tancar el zara i insultaven a la clientela culpant-los de tots els mals possibles. Això pensava la setmana passada i de sobte han vingut més mobilitzacions, amb seny, per tornar a dir ja n’hi ha prou. Malgrat que entre els indignats hi hagen que vullguen una circumscripció única, malgrat que tinguen un monolingüisme que ruboritza, malgrat que anem darrere del que decidixen a Sol i no fem la nostra, malgrat hi hage els millors exemplars de la demacració de les okupes al costat d’un paio que tuiteja amb un iPhone, malgrat la innocència, malgrat que alguns parlen en nom de tots, malgrat hi hage espècimens foscs, malgrat estar ja cremat dels que estan a favor i en contra de tot, malgrat la falta d’autocrítica, malgrat els voltors que deuen volar al voltant, malgrat els neocons que al 2003 pegaven cops a les cassoles contra la guerra, malgrat tot és d’agrair el moviment. Per què no serà com el prou que han dit els islandesos però s’havia de dir prou. Jo l’esperava abans, ha arribat ara.

Read Full Post »