Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juny de 2016

Vide-grenier

2765041517_6b1fbd5997_z

Mescla pròpia d’un vide grenier, de Christine

Entre Pasqua i octubre a França no hi ha poble, barri o ciutat que no celebre un vide-grenier. Què és un vide-grenier? Literalment voldria dir un buida-falsa (falsa és el terme vilafranquí de l’andana valenciana o les golfes catalanes), però jo ho traduiria com rastre o fireta de segona mà. El que passa és que els rastres que tenim en ment, els de les grans ciutats com Barcelona o Madrid, estan monopolitzats per professionals de la segona mà. Els vide-grenier francesos, tot i que també veuen acudir alguns brocanters professionals, són sobretot populars, una gran fira popular de la segona mà, com un Wallapop presencial i amb desvirtualització. Es fan arreu, la braderie de Lille és molt coneguda per exemple, i són un acte més de les festes d’estiu dels barris i pobles, és més, en els poblets més modestos les festes moltes voltes es liquiden amb un vide-grenier el diumenge, una tasca per beure cerveses i vins i menjar llonganisses torrades a càrrec de la comissió de festes i unes atraccions de fireta de tercera divisió, en el millor dels casos el dissabte per la nit tindríeu un ball-folk amb l’acordionista més cèlebre de la comarca. Les cases que acumulen molts trastos per revendre es demanen una plaça als organitzadors, pagant un dret per plantar la paradeta, de nou del matí a sis de la vesprada. S’hi està per guanyar diners però també per xerrar amb els veïns i beure l’aperitiu baix del para-sol, un altre símbol nacional francès. Què trobarem? Roba, llibres, vinils, eines, pintures, joguets, xapes i pins, mobles, plats, copes i gots, alguns ho tenen ordenadet, altres a munts. En general mai vindràs d’un vide-grenier amb un objecte útil.

Avui hem anat a un vide-grenier que acompanyava la festa de la cirera d’un poble prop d’Orléans. Com esta primavera ha caigut el diluvi, les cireres estan aigualides i són poc dolces, així que ens motivava més la fireta de segona mà que acompanyava la festivitat. A més, per als futurs pares és una gran oportunitat per comprar en massa objectes que fins ara mai havien passat per la porta de casa. Una amiga ja ens havia avisat, aneu als vide-greniers per no comprar-ho tot nou, de pobles o barris rics millor, tindreu bodies o pijames de marca a un euro la peça. Superada una certa recança en comprar roba que desconeguts han portat, que si estarà net, que a saber què hi han fet, que si la rentarem amb aigua bullint, hem trobat la paradeta ideal. Creixen massa ràpid, no dóna temps a fer-se malbé ens diu la venedora, mentre atrapa per dins la furgoneta la que fa uns anys portava eixos bodies, ben sana ella. Tindrem manies per la roba de segona mà i per la de primera, cosida per xiquetes de Bangladesh, transportada en contàiners fins al port de Nàpols i exposada en botigues on abans que la compres tu quaranta mans l’han tocat no en tindrem cap?.

Anuncis

Read Full Post »

El pijameta

IMG_20160611_192453

B&B

Ens van dir que seria xiqueta. Fins aquell moment n’havíem fet un poc abstracció del sexe, que siga el que siga, li donàvem un nom privat i íntim entre nosaltres, com quan dones nom de deessa grega als projectes de recerca europeus. Però a partir d’aquell matí de finals de maig tot va esdevindre més concret, encara més concret que una panxa que creixia i una pell que es tibava.

Vam reorganitzar la futura habitació, vam comprar un moble que ens faria falta. Eixa mateixa nit la C va mirar alguns vestidets per Internet d’una marca bio-ètica-madeinfrance, bodies, pijames i altres productes dels quals ignorava el nom i la seua utilitat fins fa unes setmanes. Hi ha productes de puericultura que ignoro com es diuen en valencià, tal com em passa amb el nom dels peixos i fruits tropicals. També hi ha objectes que dubto si existien fa trenta-dos anys, segurament també en açò dels xiquets els productes derivats suposadament mega-pràctics s’hauran disparat en els darrers vint anys. Un negoci que reposa en l’alegria dels amics, la joia dels uelos i els sentiments exaltats dels pares ha de ser més que fructuós. Amb un gest un poc simètric a la C vaig mirar roba de xiquet a la tablet, totes les tendes de roba infantil en línia un poc underground de València i Barcelona. D’allà vaig fer cap a la tenda en línia del meu equip de futbol, i vaig picar, perquè tot està fet per a que piquem, per molt que vulguem ser racionals.

Ja em direu, per pur narcisisme dels pares, pel plaer de tindre una fotografia de la xiqueta de quatre mesos – que ella descobrirà anys més tard – amb un pijama a ratlles roges i blanques que resa “Athletic Club”, les coses que fem. No serà del Athletic per posar-li un pijameta amb quatre mesos, no li agradaran els bous perquè juguem amb un peluix de vaca mansa de la Torre Leandra i a saber quin ritme exòtic escoltarà al 2028 per molt que ara li cante a la panxa unfla, unfla el baló.  Però açò ens assegura a nosaltres, futurs pares, que les primeres pedres vénen d’una cantera que coneixem.

Read Full Post »