Feeds:
Entrades
Comentaris

Molt fred

Fa molt fred i no tinc temps per escriure res, que m’acaben de cridar per a sopar. No és un sopar qualsevol, hi ha sopa amb pilotes en honor del naixement d’un home que fundà un club, del qual no sóc soci.

Read Full Post »

Bon solstici d’hivern

El títol és l’equivalent ateu/agnòstic/no cristià del “Bon Nadal”. Com estic dins del grup esmentat, em veig obligat a dir-ho. Però no negaré que diré algun Bon Nadal i fins i tot enviaré alguna postal nadalenca cibernètica. Mireu sóc un incoherent.

No he fet el pessebre encara. Possiblement sigue el millor del Nadal, m’encanten. Des de menut i fins ara, em quedo bobo mirant-los. Ahir vam estar a punt d’anar al mercat de Santa Llúcia el company de pis i jo, però ens van guanyar les ganes d’anar al carrer Tallers. No van ser compres nadalenques, va ser la compra bimensual (o mensual) de discos. No és que per ser Nadal ens motivem més a comprar, és que per a comprar música sempre ho estem de motivats. Com solem dir: ens ha perdut el vici. A més la visita al millor carrer barceloní ens va permetre anar a fer una cerveseta i una llonganissa de perol al Centro Aragonés. És com traslladar-se des de Barcelona a qualsevol bar de l’Anglesola.

L’adquisició musical meua va ser el nou disc en acústic de Ken Zazpi, Gelditu Denbora. Conté dos cançons en català, La lluna i Poema dels oprimits. A més estan totes les lletres traduïdes al català. Tot el disc està ple d’amor, de frases que podrien ser nicks de msn de gent profundament enamorada, però no és el meu cas, cal buscar destinatària primer.

De totes maneres, no puc evitar posar-vos la lletra del Poema dels oprimits, és una bona definició de les coses que ens passen per les nostres terres i per les seues. Lluny dels tòpic i les paraules massa directes, radicalitat sutil.

En aquest país ocult
Amb les ombres vaig jugant
Intentant ser jo mateix,
Pintant un endemà.
Tot allò que no puc ser
Raja sempre del meu cant
L’alba és ben a prop
La sento, em va envoltant.

La història, ja se sap
No tothom l’explica igual,
És difícil d’empassar
La veritat del del costat.
Ara però per als oprimits
Un poema vull cantar
Tota l’amargor
Que volen amagar!

Canto als llits buits, a la mare, al seu patir,
A tot el temps fuçaç de què ens van
Desposseint.
Del ferro, al seu crit, al pare atemorit.
A tothom que ho patim!

Escoltem des de petits
Tot allò que hem d’estimar,
Tot allò que hem de ser,
A la força imposat.
Ara però per als oprimits
Cantaré una cançó.
Coberta tenen ja
Tota l’amargor!

A la soledat, als íntims, als amics,
A cada instant del viure que,
Des les mans, ha fugit.
Als qui hi van ser ahir, als qui hi som
Ara aquí,
Als qui encara han de venir.

Estimada vull sentir
Que aviat tot canviarà,
Que també seràs amb mi
El dia de demà
I que els que vindran després
Ja mai més no cantaran
Aquest cant dels oprimits,
Ni tampoc no ploraran!
Digues per favor, ara amiga ja, allò
Que vull escoltar, estimada, amor…

Als accidents, a les adversitats,
Als qui per nosaltres fins la vida han donat.
Als que de camí mai no han arribat
Als que lluitem i al vent de la llibertat.

Read Full Post »

Mal inici de dia

Avui m’he alçat amb mal peu, o millor dit, no m’he alçat quan tocava i no he anat on devia i volia. Després, de la ràbia que m’ha fet, he estat un bon temps maleïnt-me, i desfent-me a trossos de l’enveja evers els que hi han anat. Ara bé, un colp passat el tràngol he començat a fer feina i tu, independentment de no haver anat avui a la visita de les obres del TGV a la Jonquera, m’agrada l’enginyeria geològica. M’agraden moments com el d’ahir a la vesprada per exemple, on un professor ens va explicar com i on es fan els anàlisis geoquímics d’aigua i de sòl. Si en té de secrets la geoquímica.

A part de fer faena, he anat a comprar. Volia anar al Guissona, però hi havia una cua fins a la porta. Au adéu! Bon vent i barca nova! No tenia ganes de perdre el temps per la compulsió febril nadalenca. Cada any estic menys nadalenc, pràcticament he arribat a un punt on només contemplo com a festiu la nit de Cap d’Any. La resta, currar currar, currar sin parar. Fa quatre anys que estem en esta història.

PD No sé res del que ha passat al món, dinant he mirat vídeos musicals. Si vec les realitats de les notícies pensaria encara més en què no estic a la Jonquera.

Read Full Post »

Arabogues

Vaig prometre que explicaria què són les arabogues. Són un fenomen metereològic local dels Ports i el Maestrat. Suposo que a d’altres llocs també succeeix, però no amb el mateix nom. Crec que el millor que puc fer és adjuntar la definició del Alcover-Moll:

ARABOGA f.
|| 1. Pluja fina d’aigua mesclada amb neu (Morella, Benassal, Alcalà de X.). Lo cap nevat de Penyagolosa, nunci de la freda araboga que l’Aragó ens aventa, G. Huguet (BSCC, iii, 156).
|| 2. pl. Intermitències de pluja menuda i breu (Benassal).
Fon.:
aɾaβɔ́ɣa (Benassal, Morella, Alcalà de X.).

Evidentment, on diu Morella i Benassal cal afegir Vilafranca. Els informadors del Diccionari Català-Valencià-Balear eren benassalencs i morellans, no vilafranquins. Llàstima.

Read Full Post »

Ahir vaig tindre un dia de color verd, verd guàrdia civil per concretar més. De vesprada vam anar amb dos amics a fer una volta amb el cotxe, i al passar per una cruïlla (cruse en idioma local) vam vore que a l’altra banda hi havia una patrulla que parava els cotxes que anaven en sentit contrari. Com un servidor s’havia deixat el carnet a casa, vam haver de tornar al poble fent una volta considerable. Fet que vam aprofitar per fer una birreta al bar de Portell, típic bar de la nostra comarca amb estufa i cartell antic de cervesa a la porta.

Per la nit, a Benassal hi havia un concert anomenat “Teruel existe” on tocaven Los Draps, de Perna-Roja. Em va fer gràcia que Los Draps tocaren sota el títol eixe, perquè ells molt turolenses no és que siguen. Després, xerrant amb el teclista i dolçainer (gaitero per a ells) em va confirmar que ells també van flipar amb el títol del concert. Només aparcar el cotxe a Benassal, d’un carrer mos ixen dos Patrols, per fer-nos una inspecció en busca de substàncies psicotròpiques. No en portavem, jo mai en porto. Ressaltaré el diàleg que vaig tindre amb un civil, que ja el coneixia d’una situació semblant. Vaig xarrar en castellà, ja que no són situacions per declarar la Independència.
– Creo que ya lo he sacadao todo lo que llevaba en los bolsillos- vaig dir jo.
– Te crees que te tocaría el culo si estuviera seguro – em contestà el civil.

Després vam estar parlant del concert, de qui era i això. D’allà ja vam entrar al Diferent. Los Draps van estar bé, amb algun problema de so. Llàstima que no van tocar el poema Los Bandoleros de Desideri Lombarte. A Azero ja no ens vam esperar. De tornada al poble, quan ja estàvem a la gasolinera, una llum groga fosforito d’extraterrestre ens feia aturar. Els guàrdies civils d’abans altre colp. Ja ens van conèixer i no ens van fer cap tipus de test. Vam parlar de com havia anat el concert. De nou em veig obligat a destacar dos frases de la conversació, d’eixes memorables.
“Está claro que Benassal no es Benicàssim, mira que llevar los Chichos!” (Avui dissabte tocen els Xixos a Benassal. Quan deia Benicàssim es referia al FIB).
“Si estuviera tocando Sepultura en Benassal, anda que estaría yo aquí pasando frío”.

Tots podem tenir les opinions que tinguem sobre la guàrdia civil, però ahir ens van donar unes quantes frases per comentar jo ací. L’any passat ja me’n van dir una de bona:
– Yo estudio ingeniería geológica.
– Pues mi sobrina farmacia. – digué el civil.

Read Full Post »

Les vegues

Avui, després d’un bon plat de potes de bacó amb salseta ben picant, per baixar-ho he eixit a la terrassa de casa que dóna a l’oest del poble, a les vegues i el Bovalar. Les vegues estan en una vall encaixada entre Vilafranca i el Bovalar, que és l’altiplà calcari que hi ha just enfront del poble. La terreta de les vegues és fèrtil i això fa que siguen molts els horts que hi ha. I perquè escric açò el 2005, que si arribo a vore-ho als 50 i els 60, quan estaven tots cultivats, encara deuria ser més espectacular. Però els horts al mes de desembre, si tenen una cosa, és que estan erms. I tot i així, m’agrada la vista en qualsevol època del any. Ara dominen els verds entristits i els marrons. Si agarres un dia de neu, l’espectacularitat és màxima, només veus les casetes i les parets de pedra en sec que retallen el paisatge. En primavera el verd es recupera, agarrant més força. A l’estiu, remescla de verds i grocs agostejats, i a la tardor, múltiples tons de marrons i grocs, de fulles que se’n van, i verds reviscolats després de l’estiu sec.

Quan tinc un moment m’agrada eixir al terrat per vore tot açò. És igual que face fred, com és el cas d ‘avui, val la pena. Em transporta, m’aïlla d’altres realitats, de les males i les bones notícies. És en eixos moments quan cabil·lo: “Jo no vull còrrer tant, domés anar tirant” que diu Pepet i Marieta.

PD Acabo d’escriure açò, miro per la finestra, i vénen uns núvols grisos ben bonicos. Avui potser tenim arabogues. Un altre dia explicaré que són arabogues.

Read Full Post »

Esta nit, tot i el missatge d’un amic dient-me que eixia Atxaga al 33, he mirat la primera un ratet. Per què? Pos ben fàcil, el 33 no ha arribat a Vilafranca, o si més no, a casa meua. Deu ser que som d’Endavant….

Mirar la Primera te fa donar compte d’algunes coses, com ara que ZP ha pogut aprovar el matrimoni gay, derogar el PHN, però la TV1 és la mateixa merda que en els 21 anys que la porto veient. Els mateixos casposos de sempre o bé clònics dels d’abans, tant és. Esta nit feien l’elecció del millor disc del any. El contacte més proper amb el millor disc que allà estaven elegint i jo segurament haurà estat la interpretació d’una cançó d’eixes en alguna orquestra de per ací. Allà per exemple ha eixit la sagala eixa que canta, de la que deuen estar molt contents a sa casa, sobretot el compte corrent dels papes. Tot i això he sentit una cançó nova dels cornellanencs (de Llobregat, no de Terri) Estopa. L’estil conegut és que no és el meu, però tu, la lletra parlava de les vacances i marxar cap al poble, que allà s’arregla tot. Hi estic d’acord.

El millor disc del any alternatiu al de la Primera i en llengües no contemplades allà és difícil elegir-lo. En moviment d’Obrint Pas és un directe que recull tota la seua energia als escenaris. A Euskal Herria Ken Zazpi ha publicat un disc en acústic genial, i que als Països Catalans s’ha posat a la venda amb dos cançons en català. També a casa nostra, el últim disc de Brams, Sempre més, és molt bo. O el de Feliu Ventura i Lluís Llach, Que no s’apague la llum. En castellà he estat pensant i d’enguany no he escoltat molts discos. El de Reincidentes és fluixet, salvo dos cançons.

Canviant de tema, avui ha estat el dia de la Putíssima Constitució. Eixa cadena pesada i inamobible que tenim. Ja caurà.

Read Full Post »

Trivial

Em refereixo al joc i no a la recurrent frase el Marcote per vacil·lar-mos respecte una demostració algebraica. Ahir Pi Xop Carrasca Pi organitzave la segona edició del concurs local. Va estar bé, però nosaltres no vam tindre sort en les preguntes (és el que es diu quan va malament).

Setmana a Vilafranca, aniré relatant fets. Suposo que caurà alguna eixideta pel camp per vore de prop la formació Utrillas. Freak!

Read Full Post »

Quantes coses a dir!

Açò d’escriure només en cap de setmana fa que el divendres s’acumule la faena. Esta setmana està pleneta de coses a comentar. Començarem per la grossa, a la plaça de bous de Mòstoles. Em va fer pensar en una cosa que es cantava als helicòpters de la policia nacional (espanyola esclar) a les manifestacions en contra de la guerra a l’Iraq: Ito Ito Ito, que caiga el pajarito! Com dirien els Quicos: Es cantava i es canta. Per tal de fer crèixer la gent que té cada dia més ràbia al PP i Espanya en general, Rajoy afortunadament demà estarà sa i estalvi per anar de manifestació. Pobres, els del PP, ja semblen nosaltres fa 3 anys, que cada setmana teníem manifestació. El que passa és que les nostres tenien menys caspa que les seues.
A banda del succès del cos taurí mostolenc, vull comentar alguna cosa més. Per exemple la RENFE. Me cago amb ella, amb els seus retrassos generals i per definició. Mai arribaràs a l’hora que et diuen. Avui he estat una hora parat a un poble on fa 1 mes ja hi vaig estar parat dos hores. Pobre poble, li he agarrat una simpatia… Amb comparació amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, els ferrocates, que són súper puntuals en general, no hi ha color. Per tant, a falta de saber com van els ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, sóc dels que crec que amb la independència tindríem un servei ferroviari si més no més puntual. És una batera que ja fa molt temps que tinc.
Finalment, ara ve el tema acadèmic. Esta setmana he començat la geoquímica, i senyors i senyores, com xalo. Ara ens estem mig motivant a classe per comprar-nos una batea i anar a buscar or en els sediments dels rius. Diuen que el Delta en té molt. Hi haurem d’anar.

Read Full Post »

Moltes ganes

Ja fa un mes que no estic al poble, i la veritat, em moro de ganes d’anar-hi. Retrobar-me amb els amics, al bar. Sé que farà un fred de collons, que s’haurà d’eixir al carrer amb palestí, gorro, guants i un bon xopetí. És igual.

Read Full Post »

Older Posts »