Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘animals’ Category

Allà al tard, quan el sol se’n va, ve l’hora de passejar el gos en una ciutat com és Barcelona. Colles de gent, havent eixit del treball, es veuen amb l’obligació, tant si fa bo com si cauen xufos de punta, de treure l’animal a passejar, orinar i defecar. L’ajuntament, pensant en estes colles de packs persona+gos, habilita els pipicans en pràcticament totes les places i parcs, i estos acaben sent uns perímetres prohibits als mortals perquè fa molt mala olor. Alguns gossos tenen incontinència o uns amos molt assenyats i excreten en plena via pública, i després ve l’empastre. No estranya doncs que els francesos que visiten Barcelona em diuen que és bruta. Nancy tenia caques de gos, però menys. En eixos empastres dels gossos pels carrers estaria l’origen del bàrbar hàbit del ajuntament barceloní de netejar els carrers a ple xorro d’aigua en el país de la sequera perpètua. Després el consistori ha aprofitat les mànegues per despejar d’incívics la via pública a altes hores de la nit. En l’hora del passeig del gos es creen concentracions de packs persona+gos en les places i parcs. Trobes collades de gossos, alguns tan grans com un bou, lladrant i de rebot a gent vociferant i parlant de coses seues, no sé si del preu del pinso o de quant costa capar un gos al manescal. Una gent estranya la d’estos aplecs canils urbans, algunes vegades no se sap qui fa més temor, si l’amo o el gos o el pack sencer.
Anuncis

Read Full Post »

He rebut un enigmàtic missatge al meu número de telèfon espanyol, que encenc de tant en tant per rebre més que res publicitat. El missatge anava acompanyat d’una telefonada perduda que no va trobar-me disponible, una autèntica llàstima, perquè és d’eixes converses absurdes que de vegades venen de gust tindre. M’acusava de telefonar a la seua nòvia, em dedicava belles paraules com ‘ijo de puta‘ o ‘gilipollas‘ i em jurava que em mataria. Evidentment des del meu telèfon apagat no em dedico a ‘telefonar ‘ la nòvia dels demés, així que o el suposat nòvio enganyat s’ha equivocat de número o bé algú m’ha gastat una broma un tant macabra. Quina cosa li ha pres a eixe xic? Perquè tanta possessivitat agressiva? Pel que veig a la seua nòvia només la poden telefonar xiques, una postura un tant taliban. Potser el que crida des del meu ‘número‘ és un pesat que ha espantat la xica amb tanta telefonada i el company ha entrat dins del terreny de les amenaces un tant exagerades. Jo hagués pogut deixar-ho passar, però no vaig poder evitar de respondre-li, per dir-li que jo no telefonava la nòvia de ningú per oci, ni que sabia qui era ell, però que el seu missatge m’havia fet riure molt. Encara m’hagués fet més gràcia una resposta seua, però encara l’espero. Ni una excusa per haver-se equivocat i haver amenaçat un tercer, ben poc gentil este suposat ‘matxo ibèric’. Pobra nòvia.

Foto d’un vertader matxo ibèric de Fortanet, de Manel Zaera.

Read Full Post »