Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘aplec’ Category

Aplec 2009

Una altre aplec, un altre diumenge amb son i monyo acartonat del pols dels bancals. Sense entrar a valorar les actuacions musicals, que trobo que és molt personal (em quedo amb The Bandits) i sense ensanyar-nos amb l’equip de so del divendres, la valoració ha de ser bona perquè un any més d’aplec ja és una victòria i a sobre no ha hagut cap incident. L’aplec és la festa de tota la comarca i és una de les ocasions per trobar gent de tots els pobles que en cap altra data ens podem trobar, quan són festes al teu poble també ho són a d’altres, etc. Només per això l’existència pròpia del aplec està justificada, poques comarques poden dir això, que saben que tenen un cap de setmana per trobar-se. A banda està la reivindicació, que potser a vegades passa diluïda entre cubalibres, porros i sexe a la tenda de campanya, però existix i està viva. Si després de trenta-un aplecs la comarca no és un parc temàtic de la ruralitat en part és culpa a l’aplec, que ha anat despertant i espavilant la gent, però no ens enganyem, perquè molts dels joves que ens trobàvem a la Mata este cap de setmana no fem vida a la comarca i els Ports pengen d’un fil. El fem aplec, fem comarca, fem país, és un eslògan de batalla que només pot complir-se si s’entén i s’aplica més dies que un sol cap de setmana, i entenc per fer comarca un dansant de la Todolella i no només un regidor, que no tot és política i la salvació (cremat que està un) no ens vindrà en un canvi de govern. L’aplec d’enguany va tindre la curiositat de ser el primer amb guàrdies de seguretat a l’entrada dels concerts per evitar que la gent entrés en bolso-nevera. Fins ací hem hagut d’arribar vaig pensar, però després llegint el llibret de l’Aplec i veient alguns personatges que rondaven per la Mata li vaig trobar el sentit. Els que fan això (caricatura de punkis o punkis de postal) precisament no entenen tot el sentiment i treball que hi ha darrere la festa i s’ho prenen com un festival punki més. Després seran els primers que ens parlaran de solidaritat.

Com a curiositat, a l’aeroport de Reus quan marxava, vaig trobar Cesk Freixas, que havia cantat el dia anterior en l’última jornada de l’Aplec. Vam estar parlant un ratet de l’aplec, de la comarca, del país, dels països, de música. A voltes el trobo massa plamfetiste entre cançó i cançó i en el diàleg el vaig trobar més reflexiu, com crec que deu passar en tots, dalt dels escenaris les coses clares i el xocolate espés. Un gust haver-lo conegut en persona i un bon colofó per al aplec 2009. L’any que ve: Vilafranca. Via twitter ja hem començat…

Anuncis

Read Full Post »

Els Ports

Alguns comentaris desordenats i ràpids.

Està plovent a Orléans, i ja podria caure a Horta de Sant Joan, el mal que està fet ja està fet però que puguem salvar un dels paratges més bonics de les Terres de l’Ebre, els Ports.

Demà marxo cap al aplec dels Ports, a la Mata enguany. Altra volta ens trobarem amics que només veiem d’aplec en aplec, a l’entrada de la Mata ens pararà la Benemérita i a dins ens posarem l’enganxina del tort i tot allò. L’Aplec, el nostre Woodstock particular i d’anar per casa, uns dies on te penses que tots ens coneixem (i no només per facebook).

Read Full Post »

Aplec dels Ports 2008

L’arribada al aplec ve marcada pels homes de verd que atordeixen el personal, no obstant es pot constatar que mai se n’ixen amb la seua perquè dins del recinte del aplec sempre hi ha molta i molta marihuana. No estaria mal que un dia desistiren de visitar-nos. Enguany vam anar només el dissabte d’aplec, un poquet abans de la actuació de Xavi Castillo. La nit abans una colla de punkis adolescents havien atacat Villores amb esprais, i l’havien deixat com Hernani, ja que és molt fàcil pintar tot això a Villores i no al carrer Alloza de Castello. L’obra de Castillo sobre el canvi climàtic i les seues conseqüències a València tenia gags bons tot mesclat amb un excés de crits, tòpics i massa llarg. Després d’un entrepà de llonganisses que va entrar perfecte venia la nit musical. Ja es veia en l’ambient i en el cartell: un aplec punki. Potser no es pot demanar més a la gent de Villores, però s’hauria agraït algun grup més del tipus In-fusió que van ser el més interessant que vaig veure. No cal oblidar els orígens folkis del Aplec ni tancar-se en un estil i una estètica com el punk, el País Valencià dóna per fer un festival de música en valencià, bé de preu i variadet d’estils. Com sempre un dels punts importants del aplec és el que significa en sí mateix, un encontre de gent: els de pobles de la comarca i els que venien de lluny, els que vénen per la festa i els que ho fan per la lluita. Finalment, crec que els de Villores no es podran queixar dels vilafranquins que hi van anar, tot i que no som de la comarca sembla ser. Espero que a la Mata compten més amb nosaltres.

Read Full Post »

Dia de son aplequero

Ja hem complert un altre any amb el rite i ja en van set. Demà, amb menys hores de son, ja direm alguna frase amb senderi sobre l’Aplec dels Ports 2008 de Villores. Espero que hageu arribat tots bé, a descansar i fins el 2009. Aurelio!

Read Full Post »

De totes les actuacions del aplec dels Ports hi destacava com a cap de cartell Obrint Pas. No només ho dic jo – que vaig fer una quilometrada quasi aposta per veure’ls – sinó també la gentada que omplia el camp de futbol del Pla del Mig Ull de Cinctorres el dissabte de nit. El concert es preveia especial, perquè per a tot grup que canta en valencià l’aplec sempre ho és i més encara si s’ha enregistrat el darrer disc a Cinctorres com era el cas dels de Benimaclet. A més a més es deurien voler treure del damunt el record del aplec de fa dos anys a Morella, on no van poder-ho donar tot de amb un so deficient i un escenari també deficient, amb arbres i rases pel mig. Vora la una de la matinada va començar el concert que es va allargar fins vora les tres. El grup va repasar cançons velles que mai falten – No tingues por, Els crits de la terra, Avui com ahir, On tour – amb les més noves del disc Benvinguts al paradís. D’entre les noves en directe destaca per la canya Viure i El circ dels invisibles i pel moment tranquil de braços enlaire Una història d’amor. El cant dels maulets fa uns anys marcava la fi del concert i ara marca l’equador entre el concert normal i la bogeria. Després de la cançó d’Al tall feta himne va vindre Tres segles, una cançó del nou disc feta en recordatori al trist aniversari que hem celebrat enguany, tres cents anys de la derrota d’Almansa, de la pèrdua dels furs del País Valencià. Som, és una peça que mai falla al final i que esta vegada DJ Chola la va popitzar a so vuitantero sense fer-ne perdre’n l’essència. Del sud sense la veu de Miquel Gil no és el mateix, però tot i així continua sent la millor lletra del grup. No vam tindre ni Esperant ni Telefeixisme ni Trencar amb el silenci ni tampoc les cançons gravades amb Pep Botifarra. Haurien de començar a contemplar la possibilitat de fer la gira amb el cantaor xativenc ja que ell dóna veu a les millors cançons de Benvinguts al paradís. Al final l’emotivitat es palpava i cada cançó que acabava era una cançó menys de felicitat, no hi havia ganes d’acabar. Miquel Gironès, el dolçainer, va agafar el micròfon, i després de preguntar-se per Aurelio – un personatge anònim buscat per la zona d’acampada del Aplec durant uns quants anys – va enviar tota la podridura al mig del mar, amb veler de la Copa Amèrica, evidentment. I aleshores vingué l’aquelarre final, amb un repàs de la rica tradició musical valenciana, la Manta al coll, no en volem cap i de Castelló a Almassora i el Zu atrapatu arte de Kortatu, que ja ha quedat com símbol per sempre més. No ho volíem creure però havia acabat quan alguns encara ens movíem per inèrcia en sonar Malaguenya de Barxeta enllaunada. En les salutacions se’ls veia realment feliços, com qui ha guanyat un partit a casa. Perquè possiblement de tots els llocs i festivals on han tocat, l’Aplec sigue dels llocs amb més solera i on la tradició de les vint-i-nou edicions només fa que donar més coherència a la seua presència. Al final, endut encara per eixe gust posterior, vaig voler saludar Xavi Sarrià, cantant de la formació, per felicitar-lo pel que ens fan xalar i per dir-li les hores de tren que havia fet per anar fins Cincorres. Hores que no van ser en va, perquè un aplec dels Ports mai és en va.

Foto de David Datzira, a l’acampada jove.

Read Full Post »

Gràcies Cinctorres!

Ha tornat l’Aplec. Després d’un any orfes de la festa comarcal, ha tornat. Finalment no ha mort per massa èxit, ha reviscolat. Els Ports som pocs pobles i d’entre tots ells la ressurreccio només podia tindre lloc a Cinctorres, a cap altre lloc més. Pel dinamisme, per la pinya, per la unió entre la gent, pel caràcter obert, progressista i catalanista només podia ser allí. L’any haurà estat dur per la comissió organitzadora, s’haurà patit molt, però al final ens van oferir un cartell ben complet i que no desentonava gens del que s’espera d’un Aplec dels Ports. D’esta manera es va complir altra volta el ritu, i ja en van vint-i-nou, els carrers plens de gent, amb eixe ambient de camaraderia col·lectiva, de bon rotllo i de retrobament. Per uns serà d’esta forma que sabran que per anar a un poble dels Ports es va per camins de gravilla, que l’única tenda es ca Avelino i que un quinto de cervesa pot valer un euro a casa Paca. Per altres serà d’esta manera com ens trobarem amb altres rurals, del Matarranya, del Maestrat i de la Plana. Sota el sol d’estos dies a Cinctorres hem pogut comentar de nou les diferències lingüístiques de cada poble, hem criticat sense pietat Carlos Fabra i els seus amics i novament hem comprovat que sota els pavès hi ha la platja, incidint en que només falta més gent per alçar les llambordes. Enhorabona cinctorrans i cintorranes, i gràcies. Avui estem un poc més vius.

Read Full Post »

Ja ve ja ve

Per anar fent gola.

Read Full Post »

Older Posts »